La gala dels Premis Gaudí o la festa de l'acné cinematogràfic

Benvolguts amics, després de veure una part de la gala d’entrega dels Premis Gaudí, he decidit oferir-me de forma sincera i a un preu ajustat per mirar de reconduir el tema. No, no sóc cap escenògraf professional, no treballo a cap empresa de càstings ni em dedico a muntar esdeveniments, no. Sóc una persona normal, amb un cert raciocini i amb prou sensibilitat com per poder afirmar que aquesta gala ha estat un espectacle difícil de pair, sí o no? Va home va, que fa temps que anem pel món.

Sí que és veritat que el jovent, per tal de reafirmar-se, sovint cau en patrons de conducta o estètics determinats, es posen pírcings, es pentinen de formes estrambòtiques i vesteixen de formes extremades. Però arriba un dia en què ens fem grans, un dia en què l’acné marxa, comencem a tenir responsabilitats i aquells coloms de joventut deixen pas a un caràcter ferm. Doncs bé, sembla que l’Acadèmia de Cinema Català segueix farcida d’acné juvenil i fins i tot galteres. Tant difícil és fer una cerimònia amb diàlegs intel·ligents, una gestió del temps coherent i visualment atractiva? Va, de veritat que m’ofereixo, us ho faré barato.