La web també parla en dues llengües

La doble edició digital d'EL PERIÓDICO es va posar en marxa fa catorze anys, paral·lelament al diari en paper

D'esquerra a dreta, l'equip d'edició 'on line': Carme Casals, Georgina Ral, Mònica Biosca, Cristina Rosselló, Teresa Fontanet, Marta Valls, Glòria Costa i Maria Rosa Ferrer.

D'esquerra a dreta, l'equip d'edició 'on line': Carme Casals, Georgina Ral, Mònica Biosca, Cristina Rosselló, Teresa Fontanet, Marta Valls, Glòria Costa i Maria Rosa Ferrer.

Mònica Biosca

Por qué confiar en El PeriódicoPor qué confiar en El Periódico Por qué confiar en El Periódico

Canvia el títol de la del temporal de neu", "l'últim paràgraf de la del Japó és nou", "publiquem portada". Els vuit editors de la secció de català destinats al diari electrònic -en torns de dos en dos en les hores centrals i un de sol en les franges més extremes- treballen gairebé les 24 hores del dia colze a colze, minut a minut, amb la web castellana per donar la mateixa informació als dominis .cat i .com. Dos idiomes per a un sol contingut, i en aquest cas en un temps rècord.

Si la nostra feina al diari en paper consisteix a tancar la pàgina en mitja hora, sabent que en el pitjor dels casos hi ha un marge fins a mitjanit, a la web hi ha una consigna clara: "tan aviat com es pugui". Una diferència d'escassos minuts separa la publicació d'una notícia en un idioma i l'altre. La immediatesa, per tant, és el factor clau davant d'una actualitat que obliga a canvis constants i ampliacions successives de les notícies.

Des de la posada en marxa de la nova web, el juny del 2010 (després de més de deu anys de millores successives), la informació i els serveis que s'hi ofereixen han crescut exponencialment. Al diari electrònic les notícies es vinculen a declaracions, vídeos, fotos, entrevistes, cròniques dels corresponsals, blocs, enquestes, comentaris dels lectors. Un volum d'informació difícilment quantificable que es va encadenant al llarg del dia.

TECNOLOGIA I EQUIP HUMÀ

Naturalment, sense el suport tecnològic dels sofisticats sistemes de traducció automàtica i duplicació de la web aquesta realitat seria inviable. Com també ho seria sense l'equip de lingüistes que revisen els textos, ajusten els titulars, adeqüen els peus de foto i comproven que tots els elements siguin idèntics a les dues webs. Una feina que exigeix saber prioritzar davant d'un sistema d'alarmes que s'activen quan hi ha cues pendents i que distingeix entre portada, notícia nova, notícia modificada, inserció d'una foto, un vídeo, etc.

Seguint els mateixos criteris que conformen el model de llengua del diari imprès i amb el mateix nivell d'exigència, els lingüistes han d'actuar amb la màxima celeritat a l'hora d'editar les notícies. La crònica d'un partit de futbol no té espera per a l'aficionat pendent dels resultats. S'han de trobar solucions instantànies a la traducció d'unes declaracions amb joc de paraules, a la grafia d'un nou antropònim àrab o rus, o al nom d'una operació militar. Es mor un director de cinema o un escriptor i s'ha de comprovar quins títols de pel·lícules o llibres tenen versió en català i quins no. Tot això són decisions que s'han de prendre amb el "plus de perillositat" que representa treballar sense xarxa de seguretat: quan es pitja la tecla "publicar" ja has begut oli, la informació ja corre pel ciberespai.