El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Hipotecar els pares amb els deures dels fills no és implicar-los

JAVIER CEBOLLADA / EFE

David Uriach CortinasGualba

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Lunes, 23 de mayo del 2016 - 09:27 h

Començava a escriure aquestes línies i m'ha interromput una trucada d'un parent demanant-me ajuda per un tema dels deures escolars del seu fill. Afortunadament aquesta situació no és habitual, però sí que ho és el fet d'ajudar els meus fills diàriament, caps de setmana i vacances inclosos. També ho és pel meu parent i per milers de famílies envers els seus fills. Els nois dediquen massa hores als deures escolars i de retruc les famílies, obligades pel que mal anomenen implicació. Aquesta implicació en realitat es tradueix en un intercanvi de funcions perquè des de casa ens veiem obligats a dedicar temps i esforços en unes explicacions per les quals no estem preparats, amb les conseqüents angoixes i discussions familiars.

Tot plegat ve a tomb perquè una mare, Eva Bailén, mitjançant una plataforma ha recollit 200 000 signatures demanant "racionalitzar" els deures. Ha posat de nou el debat de "deures sí, deures no" sobre la taula, en aquest cas, sobre la de l' Asamblea de Madrid.

Els defensors dels deures argumenten que d'aquesta manera es consoliden els coneixements adquirits a l'escola. Però obvien que moltes vegades no hi ha res a consolidar perquè els nois, possiblement, no han entès les lliçons. És llavors quan entren en joc les famílies furgant en la memòria per recordar, però sense les capacitats de transmissió dels coneixements que se'ls hi suposa als professionals.

L'altre argument, sobretot durant les vacances, és que no se'ls oblidin els coneixements apresos.  Conscient dels comentaris que pugui ocasionar, perquè evidentment el grau de desenvolupament d'un nen i un adult no són els mateixos, a ningú se li acudeix que el maquinista de la Renfe tingui instal·lada una locomotora a les golfes de casa seva per practicar els dies de festa perquè no se li oblidi. O un pilot d'Ibèria que es construeixi una pista d'aterratge al pati posterior de casa, per anar practicant. O un mecànic que col·loqui els cotxes del taller al menjador de casa seva, sota amenaça de divorci de la seva esposa, per practicar la neteja del carburador el dia de Nadal.

Participaciones de los lectores

Carta de la Penya Blaugrana de Puerto Rico

Javier L. Inclán Presidente Penya Blaugrana de Puerto Rico

Estimado Sr. Bartomeu:... Seguir leyendo

Marxeu per sempre de Catalunya

Jaume Farrés Boada Olesa de Montserrat

Duele ser un traidor en ambos bandos

Víctor Molero Sant Boi de Llobregat

N'estic fart!

Carles Ramos i Portas Alella

Reprender y reprimir

Ricard Gimeno Barcelona

Ara només es pot anar cap endavant

Carmen Alemany Barcelona

Realment no sé per on començar. Són tantes les coses que hem remouen per dins que es fa difícil.... Seguir leyendo

"Yo solo quiero vivir en paz"

Marian Ortega García Esplugues de Llobregat

Un país donde quepamos todos

Montse Pérez Perdigón Barcelona

Les obscures figures de Mordor

Àngel Comas Izquierdo Salou

La Muntanya del Destí, mai derrotada per aquella pacífica gent, feia temps que tornava a escopir foc. Un foc fred i fètid com la mort. Sabien q... Seguir leyendo