Carta d'un català a Alemanya: "No sé com explicar els fills el 26-J"

Som una família de cinc catalans residents a Alemanya des de fa molts anys i se'ns ha fet molt difícil explicar als nostres fills que venim d'un país on, com més diners públics robes i més antidemocràtiques són les accions del seu ministre de l'Interior, més escons et donen els seus ciutadans.

“Segons el 26-J, és Espanya realment un país de dretes?”, ens han preguntat els fills. Un país en el que molta gent està a l'atur i on moltes famílies han estat desnonades per bancs rescatats amb diners públics, on hi ha molts nens que passen gana i els nivells de pobresa són alarmants, on molts empresaris es troben amb el negoci arruïnat, on una part important de la societat viu de l'economia submergida i de les subvencions estatals o bé dels ajuts altruistes de molta gent i del pidolar anònim, un país on pares i néts viuen gràcies als avis... Com pot ser que aquest país sigui de dretes?

Més aviat m'inclino a pensar que el denominador comú d'aquest país és l'anticatalanisme. Bonica manera de construir un país, i així els hi va. “Aleshores, papa, som emigrants o demòcrates exiliats?