21 sep 2020

Ir a contenido

Una partida guanyada al futur

Antonio Asensio Mosbah


L'edició catalana d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA arriba aquest any a l'exemplar que fa 5.000 i compleix 14 anys d'existència. I coincidint amb el nostre aniversari, alguna posada en escena aliena ens ajuda a valorar i a donar la justa mesura dels mèrits propis. Està passant. La comprensible satisfacció dels que se sumen ara, en la segona desena del segle XXI, a la tasca necessària de posar a l'abast dels catalans més premsa diària en la seva llengua pròpia realça el sentit i l'oportunitat del que vam fer temps enrere nosaltres mateixos.

Cal recordar el context en què es movia el nostre país quan EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va iniciar la seva edició catalana. Era el 1997. Espanya havia recuperat la democràcia i Catalunya, en paral·lel, el seu Estatut. Però existia el dèficit de la llengua pròpia. En aquell moment l'escola i el conjunt de la societat civil n'encarrilaven l'ús normal, però hi havia una llacuna notòria en l'àmbit dels mitjans de comunicació.

En aquesta tessitura, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va fer el pas endavant. Dinou anys enrere, en el moment de la fundació del diari, s'havia analitzat -i descartat- la possibilitat que a les seves pàgines coexistissin el castellà i el català. Llavors, tant l'editor, el meu pare, Antonio Asensio Pizarro, com el director, Antonio Franco, a partir de la tesi que l'homogeneïtat lingüística contribuiria a una millor comprensió dels continguts, van deixar discretament damunt de la taula una altra opinió que compartien: la fórmula periodística idònia per a un país bilingüe era una doble edició que permetés a cada lector llegir un mateix diari en la llengua de la seva lliure elecció. Quan el diari va trobar, dues dècades després, l'opció tecnològica i humana per incorporar l'edició en llengua catalana, no va demorar un sol dia la decisió: va fer l'aposta i va trobar l'èxit.

Avui té sentit precisar que aquella decisió empresarial interna va ser espontània, no induïda pels poders públics catalans, i sense contrapartides. Antonio Asensio Pizarro va contribuir a l'eixamplament de la franja lectora en català i va guanyar empresarialment la partida al futur, ja que estava segur que Catalunya estava madura per començar a ser lingüísticament normal també en el camp de la premsa escrita.

L'aportació del Grup Zeta a la informació per escrit en la llengua catalana és aquí, per a la història, en el moment en què era més necessària, de la mateixa manera que és unànime el reconeixement dels sociòlegs i lingüistes que aquesta contribució ha estat, al costat de l'aparició de TV-3, la més transcendental per normalitzar l'espai comunicatiu català.