Ampliació del mercat de la premsa en català

Llegint la premsa de la tardor del 1997 es veu clarament que l'empresa editora d'EL PERIÓDICO valorava el llançament de l'edició catalana com un risc i alhora com una oportunitat de fer créixer el diari. I al cap d'un mes, la tirada havia augmentat un 8% i els lectors s'havien repartit entre un 40% en català i un 60% en castellà, i la perspectiva era que s'estabilitzés aquest repartiment. Una part dels lectors en català provenien del mateix diari en castellà, però l'augment implicava un traspàs de lectors d'altres diaris i també un creixement real del mercat, i, per tant, un guany de lectors en català. I amb un públic objectiu molt definit, popular i d'esquerres. Mantenir els mateixos continguts en les dues edicions va donar als que es canviaven la seguretat de continuar estant "a casa" pel que fa al contingut, i fins i tot "més a casa" quant a la llengua. Fer saltar la barrera de la suposada dificultat del català (un dels mites que més mal ens han fet) i ajudar el públic a perdre la por de llegir-lo va ser un pas important per a la normalització del català. Al cap detres anys, un estudi de la UAB considerava que el català es consolidava a la premsa, amb un estol de capçaleres prou variat, tant per la perspectiva com per l'orientació ideològica.

Respecte de la llengua, també és important l'aportació que fa EL PERIÓDICO a la tecnologia de la traducció automàtica. És un saber, no pas simplement teòric, sinó molt pràctic, unsavoir faireque se suma als altres coneixements sobre la llengua, i en concret sobre el pas mecànic entre el castellà i el català. Tothom sap que la traducció de màquina requereix una correcció humana; i és justament en el procés de correcció on es recullen idees i dades que serviran per millorar el sistema automàtic. És un enriquiment continu. La traducció automàtica permet, abans de res, un guany de temps que és el que al capdavall fa possible que un diari surti en dues versions.

És important que disposem de sistemes informàtics de traducció, com més perfectes millor. Aquests últims anys n'han aparegut uns quants, no tan sols a les empreses editores, sinó també oberts al públic a través d'internet. Això també permet adonar-se de la complexitat del llenguatge, dels matisos que adquireix el pensament expressat en una llengua o en l'altra, encara que sempre es procuri que les equivalències siguin ajustades.

Tenir unes bones tecnologies de traducció és important per al conjunt de la comunitat lingüística, que gràcies a la traducció pot mantenir la seva identitat interna i al mateix temps relacionar-se amb les altres cultures del món.

ESTÀNDARD DE MASSES

Tot això no es pot fer sense tenir una idea de la mena de llenguatge que volem utilitzar. Per això el llibre d'estil ajuda a definir-lo, i en aquesta feina l'amic Ricard Fité hi té la mà trencada... En la seva història, el llibre d'estil d'EL PERIÓDICO se sumava al de l'Avuii a les "Orientacions Lingüístiques" de Catalunya Ràdio (refoses ambEl català a TV3dins el web lingüístic esadir.cat, integrat en el llibre d'estil de la CCMA). Altres llibres d'estil de mitjans catalans formen amb aquests una interessant constel·lació: el del desaparegut Brusi, el d'El 9 nou, el d'El Punt, el de Vilaweb, el de COM Ràdio, el d'Andorra Televisió, el de Barcelona TV, el d'IB3... Amb semblances i diferències, tots ens ajuden a modelar el llenguatge periodístic català, i a tenir un estàndard de masses que no és estrictament el llenguatge d'un sol mitjà, sinó el de tots. Hi ha una àmplia convergència entre els diversos llibres d'estil, i si bé és desitjable que en alguns punts anem acostant posicions, em sembla més important l'extensió que no pas la uniformitat.