El transport públic de Barcelona, hipotecat pels turistes

Diumenge al migdia. Em trobo a la parada de l'autobús de la carretera del Carmel, just al davant del Club Natació Catalunya, situat a pocs metres d'una de les entrades al Parc Güell. Sóc a la vora d'una esplanada que, ja fa uns quants anys, l'Ajuntament va decidir asfaltar i reconvertir en un pàrquing destinat als turistes, coincidint amb la implantació del cobrament d'entrada per visitar el parc.

Des de llavors, l'alternativa pels veïns davant la pèrdua d'aquest aparcament ha estat el transport públic, que afavoreix una ciutat més sostenible i amb el que estic totalment d'acord.

Però, mentre medito sobre aquesta idea, contemplo com s'apropa el meu autobús, el 24, i no obre les portes pel col·lapse de turistes al seu interior. Una dona, amb un cotxet, em comenta que ja és el segon autobús que no pot obrir les portes, i se suma a la legió de descontents per la proliferació del turisme al nostre barri i la sobreexplotació dels recursos públics.

Decideixo caminar unes quantes parades fins arribar al començament del carrer Gran Vista, on tinc la possibilitat de prendre l' autobús V17. Quan finalment apareix, descobreixo atònit que gran part de la seva capacitat resta ocupada per un grup de turistes que tornen de la seva visita a les bateries antiaèries del Carmel.

Mentrestant, ja des de dalt de l'autobús, observo com els veïns que esperen unes parades més enllà tenen dificultats per accedir-hi i es queixen, un clam que va en augment al Carmel, per la precària situació del transport públic al barri, accentuada per les creixents hordes de turistes.

El mateix fenomen es repeteix a la plaça Lesseps, on en ocasions fins i tot podem apreciar grups organitzats, amb guia i micròfon inclosos, que saturen l'interior dels autobusos en detriment dels veïns.

I, a sobre, molts ens preguntem què passarà quan, com ve succeint de manera cíclica, TMB redueixi la flota dels autobusos coincidint amb l'acabament del curs escolar. Segurament se'ns presenta un estiu molt complicat i considero que els responsables de l'Ajuntament haurien d'estudiar alternatives per pal·liar aquesta sobreexplotació del transport públic per part dels turistes.

Certament, molts sectors aplaudeixen l'auge turístic de Barcelona, amb xifres rècord i gairebé plena ocupació d'instal·lacions i serveis.  Però cal tenir en compte que és el ciutadà i no el visitant ocasional qui habita Barcelona durant tot l'any, qui paga els seus impostos i qui aspira a obtenir a canvi uns serveis que cobreixin les seves necessitats. Hipotecar els serveis públics, en aquest cas el transport, en favor de la indústria turística i en detriment dels seus veïns és un enfocament injust i inadmissible.