Papers de Panamá: Robin Hood a l'inrevés

Els ara famosos 'Papers de Panamà' (independentment dels objectius que realment buscaven), han servit per destapar la corrupció a nivell mundial d'unes grans fortunes amnistiades fiscalment pels governs de torn, mentre les oligarquies mundials (FMI, Banc Mundial o d'altres) ens demanen per “sentit comú i serietat” més sacrificis a la resta de la població, mentre hi ha una minoria adinerada que, a banda de ser cada cop més minoria i més adinerada, no sols no ha perdut, sinó que ha augmentat els seus beneficis.

Quelcom falla en aquest quadre pensant que amb salaris baixos no es reactiva el consum i, per tant, tampoc els negocis empresarials. I és que el patrimoni de l'1% de la gent més rica del món superarà enguany el 99% restant, demostrant que l'escletxa entre la gent rica i la pobra s'ha ampliat en els últims 12 anys (segons senyala la gens “comunista” ONG Intermón Oxfam). Una vergonya i sí autèntic terrorisme. En quant a Espanya, la desigualtat entre gent rica i pobra al 2015 a causa de la crisi econòmica l’ha fet situar-se al lloc 26 en desenvolupament humà perdent un 11,5%, el màxim registrat des que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) inicià aquesta medició fa 30 anys. A més de revelar que la classe mitjana espanyola es reduí en un 35%, que el 10% de les llars més desfavorides perderen un 13% anual d'ingressos i que la pobresa a Espanya se situa al 18% (el doble que abans de la crisi), mentre les 20 grans fortunes del país han augmentant els seus guanys un 15% (i d'aquí l'augment del consum, sobretot de luxe, i no per una recuperació' econòmica).

Per altra banda, una mesura aplaudida del president Obama als EEUU fou la seva decisió d'imposar un límit de 500.000 dòlars als salaris de gerents bancaris receptors d'ajudes governamentals (a diferència d'Espanya), sabent que les empreses de Wall Street han pagat als seus executius gairebé 20.000 milions de dòlars per “bons resultats” (tot i les pèrdues pagades amb diners públics), entre crítiques infundades en nom d'un “lliure mercat” (on segons diuen, l'oferta i la demanda fixen els salaris, però si això fos cert, amb les fallides i reduccions de llocs de treball, l'excés d'oferta del personal financer aturat hauria de fer baixar més els salaris, i en canvi, el personal executiu d'aquest sector és el millor pagat des que Reagan i Thatcher imposaren el seu model de capitalisme salvatge).

Per contra, Veneçuela reduí la pobresa extrema l'any passat, prioritzant la inversió social tot i la caiguda de preus del petroli i la guerra econòmica contra el país, tancant l'indicador de la pobresa extrema per sota del 4,78% de la població (fa 16 anys era del 10,8%), a través de polítiques d'inclusió, protecció del poble i la inversió social iniciades pel finat líder Hugo Chávez, enfortint l'educació, la salut, la construcció d'habitatges dignes i l'execució de programes socials anomenats “Missions” (4 augments de salari, entrega d'un milió d'habitatges i constitució de missions socialistes a 1500 comunitats pobres, programes d'alimentació, espais per les missions de cultura i educatives “Robinson” d'alfabetització, i “Ribas” d'educació secundària, etcètera). I és que la gens “comunista” ONU ha reconegut dos cops a Veneçuela per disminuir considerablement els nivells de fam i desnutrició, tot i aquells sectors que tergiversen. Qui són doncs Rajoy i adjunts per donar lliçons? En tot cas, davant els famosos ‘Papers de Panamà’ (no els de Salamanca), no perdem els “papers”. Ni el Nord. I comencem a estructurar alternatives organitzades per canviar la situació actual fent un bon “paper”.