El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

El meu anàlisi de personatge de "Missió impossible: Operació Iceta"

EFE / ANDREU DALMAU

Miquel Iceta, en el Consell Nacional del PSC del pasado noviembre.

Àngel ComasSalou

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 23 de mayo del 2019 - 04:45 h

Com si es tractés d'una trama de la saga de 'Missió Impossible', i donant per suposat que som tan ximples que no ens n'adonaríem, el PSOE, en un teatral gest de bona voluntat, pretenia que, sense res a canvi, els partits independentistes donessin el seu suport a la designació de Miquel Iceta com a president del Senat.

El rerefons de bon rotllo era pura ficció: proposarem Iceta i els partits independentistes s'ho prendran com un gest cabdal. Tot estava lligat i ben lligat. Ells ja sabien a priori que el Parlament de Catalunya votaria "no" a la seva designació, així com que la designació no seria possible. Primer, com a qüestió formal -tot i que en el fons és la menys important-, perquè Iceta no és senador. Segon, perquè els altres partits constitucionalistes estan en guerra amb el PSOE, de la mateixa manera que els independentistes no els concedirien un "sí" perquè consideren Iceta com un polític proper al fals nacionalisme català.

Els partits independentistes eren els que en el fons tenien la millor coartada: no és senador electe i, per sobre de totes les consideracions protocol·làries, òbviament, hi ha l'inexistent canvi de cromos i la implicació del PSC, com a sucursal del PSOE, en totes les barrabassades referents al 155 i a l'empresonament dels presos polítics. No oblidem mai que el PSOE és tan nacionalista espanyol com pot ser-ho el PP i mai cedirà en res que els pugui comprometre en aquesta tessitura.

Ara bé, dit això, jo no considero Iceta un personatge maquiavèl·lic com poden ser-ho d'altres. Crec que és un polític intel·ligent, honest, té pinta de ser bona persona, molt bon orador i una persona que, des de la seva posició, intenta sense èxit apagar els nous focs que s'encenen o els que revifen. I també penso que està en el lloc equivocat. Iceta seria un bon actiu en les files de l'independentisme, ni que fos en la seva vessant més moderada, tot i que crec que la seva posició en l'aplicació del 155 o la seva negativa -argumentant possibles males interpretacions- a la visita als presos polítics, sempre li passaran factura.

Feta aquesta consideració del personatge, no acabo de veure què és el que pretén el PSOE. Que des de l'independentisme se'ls doni patent de cors per fer, desfer i seguir deixant passar el temps sense agafar el toro català per les banyes? Està clar, i més en política, que quan no hi ha majories suficients ni d'uns ni d'altres, la negociació és l'única via possible, on cadascuna de les bandes ha de cedir en alguna cosa, agradi o no.

Participaciones de los lectores

Markus Gabriel: El pensamiento como sexto sentido

Julián Arroyo Pomeda Madrid

La semana pasada leí a Markus Gabriel, filósofo alemán, para alejarme de la vorágine del reparto del poder autonómico y municipal. El objetivo ... Seguir leyendo

¿Por qué algunos seres humanos, ante tantos desastres, siguen pensando que el cambio climático no existe?

Clara Rubio Albuixech Begues

Me resulta curioso cómo en los programas informativos nos advierten sobre el cambio climático pero la sociedad no le pone solución. Cada v... Seguir leyendo

Estimar bé: "Mama, vull que m'estimis, però no tant"

Cristina Gutiérrez Santa Maria de Palautordera

“Mama, vull que m’estimis, però no tant”, li diu un nen de 6 anys a la seva mare. Suposo que us imagineu què és el que hi ha al darrere de les seve... Seguir leyendo

Las intenciones de Ernest Maragall en la alcaldía de Barcelona

Joan Sada Barcelona

En una familia, cuándo uno de sus miembros distorsiona del quehacer habitual del conjunto, se dice de él que es la oveja negra del rebaño.... Seguir leyendo

Docència suprema al Tribunal Suprem: la lliçó de la filòloga Gemma Rigau

Jaume Porta Josa Amposta

Els titulars periodístics -similars tots a "Lliçó de llengua catalana que deixa bocabadat al Suprem"- ja feien presagiar que la notícia er... Seguir leyendo

Ens deixa el cineasta Franco Zeffirelli

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Ens acaba de deixar, a 96 anys, el conegut director italià de cinema Franco Zeffirelli. Totes les seves obres cinematogràfiques... Seguir leyendo

I ara, per què la presó preventiva?

Dionís López Barcelona

Fins ara, el Tribunal Suprem ha rebutjat substituir la presó preventiva per altres mesures alternatives. El mot... Seguir leyendo

En memoria de Josep Rubio, deportado catalán

Juan Pedro Rodríguez Leganés (Madrid)

En 1992, justo cuando comenzaban las Olimpiadas de Barcelona, un periódico publicaba una columna que rezaba 'Josep Rubio in memoriam'. Vecino de Gironella, era uno d... Seguir leyendo