IES Gallecs, de les retallades a la humiliació

M'adreço a tota aquella persona que comprengui el significat i l'abast de la paraula solidaritat, perquè a l'IES Gallecs, centre del  que en sóc un alumne més entre els del cicle de Cures d'Auxiliar d'Infermeria, volem començar a canviar la tendència decadent que impulsa la infrahumana moral burgesa respecte a les retallades i que ens obliga a conformar-nos. Al nostre institut s'ha suprimit la biblioteca de manera indefinida, tenim goteres, la pols i les teranyines van en augment i el personal de neteja és dels que més han patit les retallades, ja que els obliguen a anar a pas lleuger per poder fer una repassada diària. A més a més, hem de fer classe a algunes aules que no s'escalfen perquè tenen un sostre massa alt. Així que, els que poden passen la classe al costat del  radiador, perdent l'angle visual necessari per poder veure bé la  pissarra, i els altres poden veure la pissarra però no treure's l'abric.

Conseqüències d'una política ministerial i autonòmica que ens ha  tractat com una xifra estadística, submergint-nos en condicions  precàries com si fóssim un ramat qualsevol de secundaris gregaris, disposats a acceptar mansament que se'ns tracti com a infrahumans, apel·latiu que rebien els nostres besavis quan ingressaven a Mathaussen. Però nosaltres som del cicle d' auxiliars d'infermeria, i mai podrem  acceptar aquestes condicions sense que s'escolti el nostre clam perquè estem aprenent a combatre la insalubritat, però irònica i intolerablement ens la fan patir. I, a més, si tenim hores lliures, volem tenir l'opció d'aprofitar el temps a una biblioteca amb ordinadors potents, i no haver d'anar al bar o a l'aula itinerant, que no compta amb cap equipació, perquè com el seu nom indica és nòmada.

Aquesta carta no està destinada només a la Generalitat, que n'és la  responsable, ni a l'ajuntament, del qual s'espera la màxima implicació, abans que se'ns obligui a lluitar per unes condicions dignes, és una carta per tota la comunitat educativa de la comarca: estem engreixant la pell sonora dels vells tambors del conflicte  col·lectiu, que cada alumne, cada classe i cada centre redacti els seus quaderns de queixes, que s'exposin les reivindicacions a la opinió pública, al ple municipal, a la Plaça Sant  Jaume. Perquè hem de despertar les consciències del malson de 8 anys d'humiliació de la classe obrera, de la qual aviat formarem part, al què anomenen crisi. Fins que els estudiants no ens hi posem no començarà la regeneració que ens cal.

Estaven experimentant amb nosaltres? Doncs el moment de dir prou ja ha arribat. El futur de Catalunya s'està cuinant a les nostres classes, no només a les de les escoles d'elit. Sembla mentida que la nostra classe política ens mantingui en aquestes condicions i continuï declarant que governen per a tothom. Dignitat, si us plau, i si no us plau, també.