Un homenatge a les dones, desde la Mina

El 8 de març, a l’Institut Escola Sant Adrià de Besòs, celebrarem el Dia de la Dona. Durant tota aquella setmana farem un homenatge, sobretot, a les nostres dones, valedores dels somnis i il·lusions de l’alumnat de la Mina. I sí. Cal picar pedra, any rere any. Perquè sembla mentida que en ple 2018, en una societat tan avançada (diuen) com la nostra, segueixin morint dones a mans del masclisme més aberrant. Maltractaments, agressions verbals, vexacions.

Els depredadors udolen amb impunitat, arreu, en la immensitat d’un camp de futbol o en la cuina més esquifida. Mentre les hostesses segueixen donant la nota de color en una recepció, en un congrés, en una competició; ben grisos, per als prohoms, si no hi ha una bona cuixa o un escot que s’insinuï. Són tantes les dones que en el nostre entorn més proper tenen reservades només les engrunes d’una vida íntegra i benestant.

Malaguanyades, aquelles dones que dedicaren tota una vida a complir, o sigui, a tirar endavant la família, la casa, la terra. Malaguanyada l’existència d’aquell que amb un cop de puny esberla una copa de cristall que vessa d’esplendor i magnificència. 

Deixem que la música se’n faci senyoriu, de les estances, i que d’una vegada per totes ragi als vostres estanys la millor de les devocions. Perquè sou vosaltres les que convertiu la correcció en excel·lència, aquell detall agraciat en extremadament bell. En el tracte personal i a l’hora d’impartir sabers, teniu la delicadesa i la distinció a què mai no podrem aspirar els homes, alumnes més o menys aplicats que assistim, embadalits, a la vostra exhibició. 

Primers de març. Els dies s’allarguen més i més. I és una sort saber que els estels que ens il·luminen són, sou, més a prop del que pensàvem. Gràcies per donar-nos la vida. Retem honors a aquesta primavera que un any més, batec a batec, enceteu.