"Guardaré la meva estelada per una altra ocasió"

Ja fa uns mesos que vaig comprar una estelada per penjar-la a dalt de  tot d'un màstil a casa meva. Era de colors brillants i es feia veure de  molt lluny, n'estava molt orgullós. He estat unes quantes setmanes absent i, en retornar, me l'he trobat esgarrinxada i descolorida; no s'assembla gens a la que amb tanta il·lusió havia penjat.

No es troba pas així per les inclemències del temps, sinó per culpa d'una majoria de polítics catalans, que anteposant l' interès de partitpolítics catalans i personal, per tercera vegada en la història no es posen d'acord amb un tema cabdal per a Catalunya. S'omplen la boca dient que treballen pel país i la seva gent, però a l'hora de la veritat, uns  per ser serfs dels partits de Madrid, inclouen en les seves sigles  la 'C' de Catalunya quant en realitat no la senten com a seva, i d'altres per aconseguir una poltrona o mantenir-la (amb algunes notables excepcions que cal que retinguem a la nostra memòria) només escombren cap al seu partit. I això els que es diuen catalanistes, perquè els altres, els nacionalistes acèrrims d'Espanya, fan el que s'esperava d'ells.

Una reflexió per al nou Govern d'Espanya que sorti del 20-D: no és gens bo governar tenint una part tan important de la població que pateix desafecció, a qui es prohibeix fins i tot poder manifestar-se en un  referèndum i se l'escanya econòmicament. Per viure en una comunitat  tots hem de cedir quelcom. No podem pretendre la independència, si  primer no ens posem d'acord els catalanistes. Hem de presentar-nos junts en unes eleccions, fent les negociacions que calgui abans, i si els vots  ens donen majoria, tindrem força suficient per reclamar-la. I un cop  aconseguida, hem de convocar noves eleccions perquè cada partit presenti el seu candidat i, recordant el que ha passat en aquestes eleccions, el poble esculli al nou president.

No puc negar que se m'ha trencat una mica el cor. Tot i així, no aconseguiran que els meus sentiments  canviïn. Però reconeixent que els polítics catalans no han estat a  l'altura que el poble els hi demanava, guardaré la meva estelada  esperant una altra ocasió. No cal córrer, ni fer cap pas enrere, que el que és just ja arribarà.