Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Entusiasme, color mediterrani i precisió organitzativa
Antoni Pérez muestra su camiseta de asistente de delegación de Barcelona 92.
Antoni Perez
Vaig ser voluntari assistent de delegació als Jocs Olímpics de Barcelona. La nostra tasca consistia a acollir i assistir en els seus problemes diaris a cadascuna de les delegacions olímpiques (països) que van participar en els Jocs. En el meu cas, em van assignar a la delegació de Malàisia, juntament amb una altra voluntària, l'Elena Noguera. Portàvem un uniforme de color groc intens, amb la indicació dels idiomes que parlàvem i una acreditació realment privilegiada que ens permetia entrar en la majoria d'accessos dels jocs. Principalment fèiem feina d'intèrprets, ja que fa 25 anys no pas tanta gent parlava a Barcelona anglès com ara. Vam estar amb els atletes d'aquesta delegació des de la seva arribada al renovat aeroport de Barcelona, fins que van tornar un cop acabats els Jocs.
Entretodos
El dia més intens i simbòlic va ser el de la inauguració dels Jocs. Encara avui m'impressiona el nivell organització que va funcionar aquell dia com un rellotge. La nostra tasca aquest dia consistia en portar els atletes des de la Vila Olímpica fins a l'entrada de l'estadi on entrarien per la desfilada. Primer vam fer dos assajos sense atletes, per tal de conèixer el camí i comprovar que no ens perdríem. A l'hora exacta van arribar els autocars numerats i van aturar-se en el lloc previst de la vila olímpic per endur-se'ls, per una ruta a través de Montjuïc que poca gent coneixia, primer fins a les grades del Palau Sant Jordi. D'allà i amb precisió germànica, els vam acompanyar fins a l'entrada de l'Estadi.
El que va passar és que la desfilada va fregar la perfecció. Malgrat que està malament que ho diguem nosaltres, quatre anys després a Atlanta no va ser així. Vam veure part de la cerimònia d'inauguració des d'una pantalla al Palau Sant Jordi mentre acompanyàvem els atletes Quan la fletxa d'Antonio Rebollo va encendre la flama olímpica, aquest Palau amb aquest públic tan singular va esclatar d'alegria, com si haguéssim marcat un gran gol a la història. Al voltant de les quatre de la matinada vaig tornar caminant des de dalt de la muntanya olímpica fins a casa, al barri de l'Esquerre de l'Eixample. Vint-i-cinc anys després, recordo sobretot les cares d'alegria de tota la gent diversa que baixava de l'Estadi. La combinació original que va fer possible l'èxit d'aquests Jocs va tenir tres ingredients: entusiasme, color mediterrani i precisió organitzativa.
Participaciones de loslectores
Jocs i avenços informàtics
Ramon Baranera Barcelona
Los voluntarios fuimos el alma de Barcelona 92
Pedro J. Romero Gonzalez Cornellà de Llobregat
Aquel maravilloso verano de 1992
José Antonio Carrasco Magro L'Hospitalet de Llobregat
Másdebates
23 de abril
- Empleo público Primera sentencia de un TSJ que aplica la doctrina europea y obliga a hacer fijo a un interino en fraude
- Óbito Puigdemont anuncia la muerte de su madre: "La mano de mi hija ha sido también la mía"
- Salarios El aviso de Hacienda a las empleadas del hogar: cambio desde este mes de abril
- Sequía Las lluvias en Catalunya dejan los pantanos por encima del 18%
- Reclamación histórica en la comarca Zona comercial y 750 viviendas: el futuro Hospital Comarcal del Vallès 'creará' un nuevo barrio en la comarca
- NUEVO DISCO Miguel Poveda regresa al flamenco de la mano de Lorca y de los cantaores de su tiempo
- Al minuto Guerra de Israel y Gaza, en directo hoy: últimas noticias del conflicto en Oriente Próximo
- Día del Libro La lista definitiva de los libros más vendidos en Sant Jordi 2024
- Entrevista Eduardo Baamonde (Cajamar): "Se está produciendo una polarización también en la economía y eso nos preocupa"
- Educación Catalunya tendrá un Centro de Recursos Pedagógicos de la Formación Profesional