Enredats a la xarxa

Tenim tendència a sobreexplotar els recursos naturals, tècnics i humans, adulterant-ne la seva essència i utilitat primigènia. Com a paradigma forassenyat d’aquesta realitat desvirtuada, la massificació de les xarxes socials i les noves tecnologies, s’està erigint en un fenomen anàrquic i descontrolat i sovint, additiu. Només cal observar, per exemple, l’escodriny i teclejar compulsius absorts de joguines electròniques en l’espai públic, la proliferació indiscriminada i anònima de tuits banals i/o ofensius, les mòbil-xerrades impúdiques i intempestives, les incomprensibles cues per adquirir el renoi de “maquineta” d’última (o penúltima) generació, l’insaciable dèria interactiva a distància quan potser tens arraconats als éssers més propers.

És des de l’esperit crític i no des de l’aburgesament sense criteri que s’optimitzen els recursos disponibles. Aprendre a comunicar-se humanament no només és qüestió de progrés tecnològic, sinó també neuronal.