Catalunya, enganyada per polítics ineptes

Llegeixo amb molt d'interès les cartes dels lectors, tant al web com al paper, i la veritat, n'hi ha per triar i remenar. Des de qui defensa aferrissadament que Catalunya ha d'esdevenir una república independent al que es postula per una integritat territorial sense fissures, o com donen a entendre d'altres "prietas las filas".

Ni Espanya és cap dictadura feixista, malgrat que ho sembli, ni a Catalunya lliguem els gossos amb llonganisses. Però em sobta que es digui sense cap anàlisi tècnica que ho avali que hi ha dos milions d'independentistes, res més lluny de la realitat. A Catalunya hi ha dos milions de persones enganyades per uns polítics ineptes i uns mitjans de comunicació afins que els hi han fet creure que això de la independència era la festa major del Mas Rampinyo, i ara que s'han trobat fotuts descarreguen tota la seva frustració en els aldarulls que diàriament es succeïxen al llarg del país.

I a tot això, el polític més poca-solta que mai no ha governat aquest país s'entesta a proposar una vegada més la via unilateral, com si no haguéssin après res de l'1-O i el "ho tornarem a fer". Clar que per a ell això és democràcia i està per damunt de la llei.

Aquest irresponsable baladrer desconeix amb qui tracta: Espanya, l'imperi colonial més gran del món, donde nunca se ponía el sol, i que mai s'avindrà a un referèndum pactat sobre una bajanada anomenada "dret d'autodeterminació" o "dret a decidir".

Ja n'hi ha prou de tanta xerrameca buida de contingut, on no es parla dels grans problemes del país, perquè això no ven. Però m'agradaria que s'investigués a fons si aquesta ànsia per la independència és ideològica o bé es tracta d'amagar la gran fortuna espoliada per les dretes que mai varen ser independentistes, sinó més aviat gent d'ordre. No sé si m'entenen.