Jueves, 10 de diciembre del 2015 David Barrera (Mataró)

Som uns pares que ens trobem en una creuada cada sis mesos per culpa de qui sap. Des de l’arribada de la maleïda crisis ens trobem que tot són retallades i que els ciutadans de a peu ens trobem en la pitjor posició per combatre-la.

El gener de 2013 la meva filla de 10 anys va contreure hepatitis autoimmune però amb la fatalitat de també tenir diagnosticada una esplenomegàlia i ser celíaca. Tot va començar com una grip comú però amb el temps no es posava bé. Vam començar el calvari de metges i dono gràcies a déu que encara queden àngels al sistema sanitari. El nostre àngel té nom i cognoms i és de carn i ossos, el pediatre infantil del nostre cap. La nostra filla no es recuperava i van venir les proves i les possibles malalties: primer podria ser hepatitis no sabien si A, B o C, després mononucleosis i per últim a córrer a l’Hospital Sant Joan de Déu. El metge ens va dir: “Aneu corrents a l’Hospital, la vostre filla té una coagulació molt baixa i la funció hepàtica és crítica. No podeu perdre temps”.

Vam arribar a l’Hospital Sant Joan de Déu i ens vam trobar el nostre segon àngel que va diagnosticar que la nostre filla tenia hepatitis autoimmune i que és una malaltia minoritària en nens ja que es dóna en persones grans, agreujada amb una inflamació extrema del fetge i melsa, una coagulació tant baixa que amb qualsevol cop podria dessagnar-se, i un diagnòstic de celiaquia. En aquell instant va començar la nostre cursa de fons. Gràcies al nostre segon àngel la nostre filla es va anar recuperant. T’estarem eternament agraïts a tu i a l’Hospital Sant Joan de Déu pel vostre tracte i amor que ens vàreu donar en els moments més difícils que ens hem enfrontat com a pares. Han estat temps plens de proves, que si analítiques mensuals, biòpsies gàstriques i hepàtiques, etc.

Aquest estiu vam canviar perquè ens portés el nostre tercer àngel ja que la melsa no reduïa la seva mida i ens trobaven amb una anèmia. Van fer una biòpsia hepàtica i com una altre galleda d’aigua freda va caure sobre els nostres caps el diagnòstic, la malaltia no havia parat i el fetge presentava una evolució tòrpida cap a la cirrosi. Tornem a canviar la medicació de nou per ser més efectiva. Entre la nova medicació es troba un medicament de nom “MYFORTIC 360mg” que és un immunosupressor necessari i vital perquè les defenses del cos no ataquin al fetge i pugui tornar a refer-se.

Però de nou un entrebanc en la nostre cursa de fons. En el mes de juny ens diuen a la farmàcia que no ens poden donar el medicament ja que no els hi servien els majoristes. I els majoristes no eren abastits per l’empresa farmacèutica. Tot un despropòsit majúscul. Aquest medicament és vital perquè sinó la malaltia es podria reactivar i les conseqüències podrien ser devastadores. Van arribar a comprar un caixa del medicament tant barato com uns 97 euros. Però el problema persistia i la nostre angoixa augmentava cada dia que no es restablia el subministrament normal del medicament. Tot va quedar en un ensurt i tot va tornar a la normalitat.

Ara, de nou ens trobem a la mateixa situació que al juny. Porten 21 dies sense proveir a les farmàcies d’aquest medicament. Què esta passant? De qui és la culpa? Dels majoristes o de l’empresa farmacèutica? Del govern central o del govern de la Generalitat per la falta de medis i desproveïment a la sanitat pública catalana? De la crisis nacional o de la internacional? De les normes de mercat on un mateix producte és més rendible en un país que un altre? No ho sabem. Davant d’aquestes preguntes les respostes són sempre les mateixes: que ells no tenen la culpa. No ens importa qui té la culpa però amb la vida d’una nena no es pot jugar per motius polítics o econòmics. Creiem que com nosaltres s’hi troben moltes altres persones que necessiten un determinat medicament.

Nosaltres només volem que les empreses, els governs o ves a saber qui no juguin amb la vida de les persones i que dispensin de nou el vital medicament perquè puguem tenir una vida sense sobresalts i, d’aquesta manera, la nostra cursa de fons acabi a la meta amb èxit d’haver pogut guanyar a la maleïda malaltia. Us faig un prec entre mig de la desesperació perquè podeu ajudar-nos i que no ens tornem a trobar en aquesta situació, nosaltres i totes les persones que depenem d’aquest medicament. La immunosupressió no és per gust, és per necessitat i per sobreviure.

Lee más cartas y publica un artículo en Entre Todos

Si quiere debatir sobre este tema, escríbanos aquí

Compartir: