Josep Maria Capdevila: "Des del primer dia em vaig sentir molt còmode amb el diari en català"

Belianes, un bonic poble de la comarca de l'Urgell envoltat d'ametllers florits, té 600 habitants i es dedica principalment a l'agricultura i la ramaderia. És aquí, en terres de Lleida, on EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ha localitzat Josep Maria Capdevila, un dels primers subscriptors que van fer l'opció, l'any 1997, de triar la versió en català del diari.

¿Com és que el 1997 va decidir fer el pas de canviar a EL PERIÓDICO en català?

Doncs perquè aquest diari em va brindar l'oportunitat... Jo vaig tenir l'ensenyament en castellà i potser llavors em costava una mica llegir en català, i a títol personal era l'oportunitat de normalitzar la llengua. Llegir en català t'ajuda a millorar i, en aquest cas, el diari m'ha ajudat pel que fa a la lectura i l'escriptura. Ara escric en català i no faig gaires faltes... Som d'una generació que ens ho van ensenyar tot en castellà i ara ens va molt bé disposar dels elements que ens permetin recuperar una mica el temps perdut.

¿Considera, doncs, que el diari en català va ser una important eina de normalització tant per a vostè com per al país en general?

Sí, sí. Molt, molt. I al català encara li falta, i tant que li falta. Aquests quaranta anys de repressió a la cosa de la llengua li han fet molt mal, molt. Li falten moltes coses.

¿Com ara què?

Moltes coses que la gent les hauria de trobar normals i les continua trobant estranyes, com ara la retolació en català, i tot això. Sembla que encara haguéssim de demanar permís, i s'haurien de fer i ja està.

I el 1997 vostè va seguir amb EL PERIÓDICO en català. ¿Com el veu, el diari?

Quan va sortir fa molts anys el diari en castellà, m'hi vaig subscriure. Compti els anys que fa. És el primer diari que vaig tenir. M'agradava. És de lectura ràpida, fàcil... I en català ha continuat igual. Em feia una mica de por potser perquè a l'hora de llegir, clar... Del castellà al català era fer un pas... I no, no, va ser molt amè i ràpid, i des del primer dia m'hi vaig sentir molt còmode. La part de fotos, la part gràfica és interessant... Em va bé.

¿Hi ha alguna secció que segueixi més que les altres?

No, en general m'agrada tot. L'actualitat en conjunt. Potser ara, en els moments aquests que estem vivint, t'interesses una mica més per l'economia, que abans no en feies gaire cas... I els conflictes aquests internacionals i el Japó... Tot tan terrible...

Aquí a Belianes i a l'Urgell conserven molt el parlar occidental, l'accent propi de vostès. I el diari està pensat més per al català central, on té més lectors. ¿Va notar alguna incomoditat en aquest sentit?

No, no, no. Primer pensava que potser trobaria alguna paraula... Quan llegia algun llibre en trobava alguna que pensava 'carai, quina paraula, m'ha costat de llegir-la i a veure què vol dir'... I al diari no. Vaig quedar sorprès i tot.

La versió en català va ser concebuda, precisament, per fer servir un llenguatge planer, a l'abast de tothom.

Sí, sí. Em feia por trobar paraules estranyes, com passa de vegades amb els llibres. Però sempre he anat planer i bé, amb aquest diari.

¿No ha hagut de recórrer mai al diccionari?

No. Ja l'hi dic. Des del primer dia em vaig sentir molt còmode i l'endemà ja ni me n'adonava, que estava llegint en català.

¿Consulta també el diari per internet?

No m'entra, per internet. Jo és que necessito tenir el diari a la mà, el tacte, el procés, seure a llegir-lo al llarg del dia. Petites estones de lleure.

¿Té intenció de seguir llegint EL PERIÓDICO en català?

Oi tant. Per descomptat.