El diari de la normalitat

La normalització de l'ús públic del català té unes dates per recordar. El primer diari en català des de la guerra civil, l'Avui, l'any 1976. El traspàs de les competències d'ensenyament l'any 1981. L'inici de les emissions de TV-3 l'any 1984... ¿On encaixa en aquest procés l'aparició de l'edició d'EL PERIÓDICO en català, l'any 1997?

La represa de l'ús del català va mostrar ben aviat les seves limitacions. Les d'audiència d'uns mitjans i un sector editorial adreçats als lectors que vivien en un univers cultural de referència monolingüe. Les de penetració d'un sistema escolar on l'any 1990 el 65% de les escoles tenien aules d'ensenyament en castellà, amb el català només com a assignatura. Un model de compartiments estancs d'on sortien alumnes sense capacitat per parlar català. El model d'èxit, en canvi, va ser el de TV-3, que amb eines com Dallas, uns informatius moderns i el futbol eixamplava la base d'usuaris del català i l'any 1989, abans del retrocés que va suposar l'arribada de les televisions privades i de la fragmentació digital, arribava al 30% d'audiència.

El procés de normalització entra en una segona fase amb la generalització, a partir del 1993, del model d'immersió a l'escola amb l'objectiu de garantir que tots els alumnes, fos quina fos la seva llengua familiar, deixessin el sistema educatiu dominant per igual català i castellà. És en aquest context d'eixamplar la base social cap a sectors que practiquen l'alternança lingüística que neix el projecte de l'edició en català d'EL PERIÓDICO. Dues versions idèntiques en què els referents informatius, culturals i mediàtics catalans no fossin aliens als lectors de l'edició en castellà, i viceversa.

LA REALITAT DEL PAÍS

¿Quina realitat ha resultat del salt qualitatiu? La conversió d'uns hipotètics castellanoparlants en catalanoparlants, no. Els estudis sociolingüístics dibuixen una realitat plural i fluida, i no només per la distorsió que ha suposat l'arribada de nous immigrants. La major part dels catalans segueixen identificant-se amb la llengua que van aprendre a casa, amb un lleu avenç del català: el 35% el tenen com a llengua inicial i el 39% s'hi identifiquen com a catalanoparlants. No obstant, el 77% de la població el sap parlar.

Un estudi elaborat per la xarxa Cruscat per a la Direcció General de Política Lingüística, inèdit, explica la composició del còctel idiomàtic després de 25 anys de normalització. El mercat lingüístic a què s'adrecen els mitjans. Un 21,4%, els "mantenidors" de la llengua, usen gairebé exclusivament el català, tot i que són permeables al castellà. Un 20,8% alternen habitualment entre les dues llengues, amb un major pes del català, i un 14,3% les combinen totes dues de forma equilibrada. Tot plegat, un 56% dels catalans tenen un ús habitual del català. Però per arribar a aquesta xifra cal comptar amb aquest 35,1% que té la llengua i la cultura castellana també com un referent cultural quotidià. I per anar més enllà, amb aquell 21% que utilitza el català accessòriament.

És a aquesta realitat que s'adreçava el diari l'any 1997. Una situació que, no sense dificultats, camina cap a una normalitat caracteritzada no per la substitució sinó per la convivència.