La batalla guanyada dels 5.000

La direcció d'aquest diari em demana que, fora de la meva col·laboració habitual, escrigui un text amb motiu de la celebració del número 5.000 de l'edició en català d'EL PERIÓDICO. I la primera idea que em ve al cap és que en aquest país és difícil durar.

Els catalans som una terra fèrtil en iniciatives, i aquesta afirmació s'ha demostrat al llarg de la història. En els àmbits industrial, social, artístic, hem sabut crear però no sempre hem sabut mantenir. Per això s'ha de valorar la continuïtat. 5.000 diaris en català, 5.000 vegades de sortir al carrer, sense interrupció, acredita un plantejament ben pensat i l'existència d'un esforç constant per mantenir el projecte i actualitzar-lo constantment.

Ja fa 35 anys que escric un article diari, primer a l'Avuii des de fa temps en aquestes pàgines. Hi ha gent que em pregunta: "Deu ser molt cansat, això de fer un article cada dia". No, no ho és. A mi no em cansa mirar allò que un dia i un altre veig al meu voltant, observar i associar idees, rebre estímuls que porten a tenir una petita idea que ahir no havia tingut. Jo estic agraït a l'article diari, que em manté atent, cada dia, a allò que veig, que llegeixo, que em diuen.

D'altra banda, el suport que he trobat sempre en els meus companys de la secció d'Opinió -que reben els meus articles per fax- és excel·lent. Sé que si cometo algun error, ells se n'adonaran. Una vegada vaig escriure que l'autor d'un llibre era Mark Twain. Em van telefonar: "Escolta, Espinàs, ens sembla que l'autor no és qui dius. Ho investigarem i ja te'n direm alguna cosa. Al cap d'una estona em trucaven: "L'autor és Jerome K. Jerome. No et preocupis, ho corregim".

Quina tranquil·litat dóna comptar amb un equip que llegeix amb tanta atenció el que escrius. I també he d'estar agraït a les responsables de la traducció al castellà dels meus articles. Com es comprèn, no sóc tan morbós com per llegir cada dia aquest diari en les dues llengües, però sempre que he tingut a les mans la versió castellana les hauria felicitat. Perquè traduir no és fàcil.

CONCURS LINGÜÍSTIC

Això em porta a suggerir que, per celebrar els 5.000 números d'EL PERIÓDICO en català, el diari organitzi un altre concurs semblant a aquell deLa paraula més bonica. Ara es podria suggerir als lectors, que hi van participar amb tant entusiasme, que enviessin al diari les frases fetes més característiques en català. Per exemple,anem a pams, fer la guitza, arribar a tres quarts de quinze, fer un mullader, això són figues d'un altre paner, sol com un mussol...I si les saben, les solucions equivalents en castellà.

No em diran que no és curiós que en català es diguitenir la mosca al nasi en castellàtener la mosca en la oreja. No sé si la idea d'aquest concursfarà forat. Però els lectors d'EL PERIÓDICO són capaços de tot.

És un fet indiscutible que no tots els articles poden agradar a tothom, per la senzilla -i positiva- raó que no hi ha dos lectors iguals. La meva columna no és especialitzada en un tema -política, societat, arts, literatura-, i això fa que estigui sotmesa a un marge molt ampli d'interpretació. Al capdavall, és el mateix que passa en les nostres converses amb amics diversos.

Als amics lectors els he de donar les gràcies per haver-me acompanyat tants anys.