Antonio Franco Estadella: "L'edició en català va néixer per naturalitat, lògica i llibertat"

Quan es va començar a parlar del català a EL PERIÓDICO?

Molt i molt aviat [1978]. Antonio Asensio va comentar que algú li havia preguntat si el diari portaria alguna cosa en català. Hi havia el tema de l'Avui... Asensio ho va portar a discussió i ens vam posar d'acord de seguida que els diaris han de ser en una sola llengua. Jo en això feia un acte de fe. La gent prefereix la llengua en què estima i renega. Sí que vam publicar una doble pàgina d'ensenyament de català per a castellanoparlants, que feia en Xavier Bru de Sala. Ens va quedar clar ja llavors que el diari ideal per a Catalunya havia de ser exactament igual en català i castellà i que no tenia sentit en aquest país que els diaris fossin només en castellà.

I van reprendre la idea...

Sí, al cap d'un temps. Em vaig trobar l'Asensió a l'avió el 1988, sis anys després que jo hagués marxat per fer de director adjunt d'El País. Vam començar a parlar i vam constatar que jo volia quedar-me a viure a Barcelona i que a ell li interessava fer canvis al diari. Vistes així les coses, vam dir, '¿per què no fem un pensament?'. En la conversa, em va dir tres coses per convence'm: 'Tinc diners, el diari va molt bé, i podem tenir independència industrial i fer tot el que volíem fer, entrar en el tema de la llengua".

Estem parlant del 1988.

Sí. Quan em vaig incorporar ja tocava el tema de la llengua, que era molt complicat. Llavors es va començar a dibuixar la fórmula de l'edició en català. El punt de partida era que fos el mateix diari i una sola redacció. I calia explorar tècnicament com es podia fer la traducció.

I es va concebre un sistema propi de traducció d'ajut als editors.

Mario Santinoli va ser el rei del desenvolupament del sistema informàtic. El projecte es va impulsar sobretot el 1993-94, després dels Jocs de Barcelona. Vaig encarregar l'edició en català a Rafa Nadal. Va fer molt bé la tasca de demanar ajut a les institucions de la llengua per dotar de continguts el sistema que desenvolupava en Santinoli. I al final, els contactes polítics. No podíem sortir amb una campanya dels nacionalistes en contra...

¿Asensio pare va ser l'autèntic motor de l'edició en català?

I tant. Quan vam començar a veure el cost, vam tenir una certa vacil·lació. Però Asensio ens va animar: "És impossible que amb l'escola catalana que tenim, i tal com va l'evolució de la sensibilitat a Catalunya de la gent que llegeix diaris, que d'aquí 10 o 15 anys hi hagi la proporció de vendes de premsa en català i castellà que hi ha ara. Ho hem de fer com a servei, com a inversió de futur, perquè el diari ha d'estar viu d'aquí 50 anys".

¿I els principals criteris?

Que el lector pogués triar de manera molt normal. Per això va ser una pedra de toc el disseny de les capçaleres, amb el vermell i el blau. Que la gent pogués comprar un diari en català a Viladecans en un barri obrer o un diari en castellà a Vic amb normalitat absoluta. Era qüestió de llibertat, de naturalitat i de lògica, i perquè el país ho necessitava.

En aquell 1997, molts van pronosticar que fracassarien...

L'edició en català tenia un repte: guanyar-se la credibilitat com a mitjà i també com a mitjà en català. Era basar-se en la credibilitat ja feta d'EL PERIÓDICO, un producte d'èxit amb una línia editorial determinada. Era la potenciació de l'esperit de la gent que és catalana o se sent catalana i és progressista. I en això no vam fracassar.

¿Com van decidir el model de llengua?

Vam tenir la sort de contactar amb el que seria el responsable del català de la nova edició, Ricard Fité. Li vam dir que volíem una llengua que fos com el diari, un català absolutament normal, de carrer, però que tingués la qualitat necessària.

¿Esperaven la proporció del 40% per a l'edició en català?

Vam fer uns estudis de mercat que van assenyalar que era segur que el 25% s'adheririen a l'edició en català. El que no vam comptar és que tindríem un 10-15% de voluntaris per fer integració activa, per superar l'esglaó i incorporar-se a la lectura quotidiana en català.

El 1997 van contribuir a donar una gran expansió al català escrit.

EL PERIÓDICO va contribuir a consolidar un estàndard lingüístic i, sobretot, es va convertir en el producte en català de venda més nombrosa de tota la història de Catalunya.

¿El principal objectiu va ser fidelitzar el lector?

Volíem pensar en el futur, era l'argument definitiu. I la voluntat de servei, fer un diari popular, un diari fet a mida de la gent.

¿La clau de l'èxit...?

La claredat d'idees d'Asensio i la confiança de l'equip de direcció. Jo només en vaig ser l'aglutinador. Vam quedar satisfets sobretot perquè Asensio havia fet un bon diagnòstic, i jo també, i l'entusiasme de la redacció. S'ha de pensar que el que vam fer l'any 1997 era art i assaig.