Androulla Vassiliou: "EL PERIÓDICO és pioner a la UE al publicar en dues llengües"

La comissària europea de Multilingüisme, Androulla Vassiliou, declara que comprèn perfectament que "els catalans sentin com una cosa injusta" que el català no sigui llengua oficial a la Unió Europea (UE) i explica que fa tot el possible per preservar la diversitat lingüística europea. Vassiliou també destaca el paper "pioner a Europa" d'EL PERIÓDICO amb la seva doble edició diària en català i castellà.

¿Quina impressió es va endur d'EL PERIÓDICO quan ens va visitar el 2010 i va constatar que publicàvem cada dia dues edicions en català i en castellà?

Recordo perfectament la meva visita a EL PERIÓDICO. Em van fer sentir molt a gust. Va ser fascinant veure com es produeix un diari autènticament bilingüe i de qualitat. Els desitjo molts èxits.

¿Coneix cap altre diari a Europa que faci el mateix?

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA és pioner en la publicació de dues edicions idèntiques en dues llengües diferents, català i castellà. No conec cap altre diari que hagi adoptat fins ara la mateixa política.

¿Pensa que aquest model pot ser una eina per fomentar les llengües minoritàries?

Estic convençuda que les nostres societats han de ser cada cop més multilingües, amb comunitats lingüístiques que convisquin i comparteixin les mateixes inquietuds. Oferir notícies en diverses llengües és una bona manera de garantir la cohesió social.

La UE treballa amb 23 llengües diferents. Això requereix un nombre elevat d'intèrprets i traductors per al funcionament diari.

Als serveis de traducció hi treballen uns 4.300 traductors, i els serveis d'interpretació de la Comissió Europea disposen de gairebé 600 intèrprets de plantilla i han d'utilitzar regularment 550 intèrprets autònoms acreditats més. Aquest equip ofereix els serveis d'interpretació i traducció també al Consell de Ministres de la UE, al Consell Europeu, al Comitè Econòmic i Social, al Comitè de les Regions, al Banc Europeu d'Inversions (BEI) i als diversos organismes i agències de la UE. A part, el Parlament Europeu té els seus propis equips.

¿Quantes reunions es fan cada dia que requereixin interpretació, al marge de l'Eurocambra?

Fem possible cada dia la interpretació d'una mitjana de 40 reunions a Brussel·les i a fora, des de comitès i grups tècnics fins a consells de ministres i cimeres europees. La combinació de llengües varia des de la mínima d'anglès i francès fins a les 23 llengües oficials.

¿Quines llengües utilitzen els comissaris en les reunions setmanals de la Comissió Europea?

Anglès, francès i alemany.

El nombre de pàgines traduïdes al cap de l'any deu ser enorme.

L'any passat els traductors de la Comissió Europea van traduir gairebé dos milions de pàgines. D'aquest total, prop del 4,5% van ser traduccions a l'espanyol, unes 80.000 pàgines. Per llengües, el volum més important de traduccions va correspondre a l'anglès, el 13% del total, seguit del francès (8%) i de l'alemany (7%).

¿Quin cost anual suposa, tot plegat?

Les institucions de la UE inverteixen una mica més de1.000 milions d'euros a l'any en serveis lingüístics, xifra que representa uns dos euros per ciutadà a l'any. Hi ha dues raons per les quals es gasten aquests diners. La primera i principal és perquè creiem en el multilingüisme. Les llengües són un dels fonaments de la nostra identitat cultural i el multilingüisme és consubstancial a la UE. La segona raó és de naturalesa pràctica i jurídica: necessitem comunicar-nos amb la gent en una llengua que entengui bé.

El català té més parlants que moltes llengües oficials de la UE. Els catalans ho consideren una discriminació injusta.

Comprenc perfectament per què els catalans senten que és una situació injusta, però la decisió sobre l'oficialitat d'una o altra llengua de la UE depèn dels estats membres. La Comissió no té competència sobre el regim lingüístic de la UE, ni té dret d'iniciativa. Personalment, considero que totes les llengües són igualment importants independentment del seu estatus oficial a la UE, perquè són part essencial de la nostra identitat i un instrument de comunicació i d'integració social. Estic fermament decidida a fomentar el multilingüisme i preservar la diversitat lingüística europea. Per això, els meus serveis també tradueixen documents al català encara que no hi hagi cap obligació jurídica de fer-ho, i col·laboren estretament amb l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona, que també tradueix al català les notes de premsa més importants de la Comissió.

¿Es podrà mantenir aquest esforç de funcionament multilingüe a la UE amb l'ingrés de més països?

Sí. El 1958 teníem quatre llengües oficials i ara n'hi ha 23. Els costos es tenen a ratlla i el fet de passar de 23 a 25 o 26 llengües oficials no ha de complicar pas la tasca. El gran repte va ser l'ampliació del 2004, quan vam passar de cop i volta d'11 a 20 llengües i tot va sortir bé.

L'anglès s'ha convertit en la lingua franca de comunicació a la UE i altres, com el francès, s'utilitzen cada cop menys a les institucions europees. ¿Hi ha el risc que totes les llengües europees amb excepció de l'anglès perdin influència i visibilitat en el futur?

L'ús de l'anglès com a llengua estrangera és un fenomen mundial, relacionat en gran mesura amb la globalització de l'economia. Però això no vol dir que el seu auge futur estigui garantit. L'escena geopolítica i el mercat mundial canvien molt de pressa i la Xina està cada cop més present. També hi ha altres llengües europees, com l'espanyol i el portuguès, que tenen les seves principals comunitats fora d'Europa. El paper de l'anglès com a llengua vehicular no s'ha d'interpretar com que amb l'anglès ja n'hi ha prou. Com més s'ampliï el coneixement de l'anglès, menys valor afegit tindrà per trobar feina. El meu objectiu és convertir en realitat que tots els alumnes a les escoles de la UE tinguin l'oportunitat d'aprendre dos idiomes estrangers com a mínim des de la infància.