Una jornada particular, de cartelleres a esports

Connecto l'ordinador.. Triga més... No, ja carbura. Doncs, apa, a obrir pantalles. L'editor, l'Optimot -servei de consultes habilitat per la Direcció General de Política Lingüística, l'IEC i el Termcat-, elLlibre d'estil, l'ésAdir

-portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals-, els documents propis de russos i àrabs, i entre altres pantalles, deixa'm preparar el document de futbol, que avui hi haurà partit. Bé. Som-hi. Vaig a demanar plana altamagotxi, o sigui, a la Maria, que avui se n'encarrega.

Una plana de cartelleres. No és la cosa més emocionant del món però sí que cal ser molt precís. Mira, el correu electrònic que rebem cada dia ens indica que canvien la Filmoteca, Verdi Park, Urgell, Imax, El Punt i Lauren Viladecans. Val la pena fixar-s'hi i estar al cas. Un error aquí i enviem no sé quantes persones a veure una pel·lícula a un lloc on no la fan. És curiós que molts cops es menysté les pàgines de serveis, però són de les més llegides del diari i de les que poden deixar més lectors descontents en cas d'error. I amb tota la raó.

¿Com? ¿Què dius, Maria? Ah, que agafi una traducció del català al castellà d'en Bru de Sala, per a la secció d'iCult. Hi donaré un cop d'ull primer en català. Aquest Xavier escriu molt bé i no crec que hi hagi paranys. Efectivament, a part d'un circuïtamb dièresi -no n'ha de portar, la resta està la mar de bé-. L'únic que sí que li posaré són els signes d'interrogació i d'exclamació davant de les frases, com indica elLlibre d'estil. En Bru de Sala, a més, és dels que puntuen millor les frases.

Demano plana nova per editar. La Maria em dóna l'obertura d'Economia. Aquesta secció, per als profans, potser no és de les més entenedores o engrescadores. Però, què voleu que us digui. Amb tot que va de mal borràs, doncs és lògic que no sigui per tirar coets d'optimisme. Des del punt de vista de la postedició, les planes d'aquesta secció són bastant ràpides de treballar. Hi ajuda especialment el llenguatge que porta implícit, vehiculat a través d'unes estructures molt descriptives, cosa que implica unes frases normalment ordenades en el clàssic subjecte-verb-predicat. Això a menys que ens trobem amb nous termes tècnics o neologismes. Com arahipotecas con suelo, que vam decidir adaptar com ahipoteques vall o hipoteques amb límit inferior.

Maria, això ja ho tenim. ¿Em passes una altra plana...? Doncs mira, una de Política. Aquí ens trobem dos tipus de registres: l'expositiu i ordenat, propi de la notícia objectiva, i l'estil més interpretatiu, propi de les cròniques més d'anàlisi. No cal dir que les segones ens reporten més feina. Encara sort que els companys de Política ens avisen, de viva veu o mitjançant notes al text, dels mots precisos que han utilitzat els nostres polítics. Davant d'un churroés interessant saber si el polític de torn ha fet servir les paraulesbunyol, pitafi o nyap. Nova plana, en aquest cas d'Icult. Una altra secció que ofereix dues línies de registre. La més expositiva i la més argòtica, sobretot parlant de música d'avantguarda. Convé espavilar-se força. Per mi són les més difícils. Posar-me en la pell d'un jove que assisteix a un concert alternatiu, doncs em costa una mica.

ESTIL MONEGAL

Home, mira, el text d'en Monegal. ¡Quin personatge! I continua sent un dels més llegits del diari. Amb els seus "¡Alerta!", "¡Ahhh!", "tremendo", "pollastre", "cigronaire"... Mira, avui parla d'en Mourinho i de Crackòvia. (...) Aquí undeixar-lo baldathi queda la mar de bé. (...) Déu n'hi do: "murris, barruts i cafres"... És ben curiós, el cas d'aquest periodista i crític televisiu. Ha configurat un estil propi a base de barrejar un llenguatge més literari amb les perles més sucoses del llenguatge popular. I li surt un combinat atractiu. ¡Sort que disposem del documentEstil Monegal!

L'última del dia. I a tot drap, perquè el partit s'ha acabat tard. Ostres, la primera: el Barça "s'ha crescut" a la segona part. Deixa'm obrir el document de futbol: "pletòric, entonat, enfortit, encoratjat, envalentit, reanimat"... Aquí, amb un "s'ha entonat" la cosa ja rutlla. Una "fuetada" de Messi... És una forma poc coneguda, potser amb "cacau" o "gardela" aniríem bé. Però aquest valor de xut sec, que sona... Hi deixaréfuetada,que fa servir també el mestre Puyal. I mira, ¡un clàssic!: "Xavi ha rebut un cop a la seva cama dreta "... ¡Foraseva! ¡No serà pas la cama d'un altre! Està bé, aquesta crònica. Intenta donar-hi un toc original... A mi, però, em fa anar de bòlit adaptant les metàfores i frases castisses que hi ha escrit... Sempre és d'agrair, però.