Les tombes dels dictadors

Si volen visitar la tomba d'un dictador o un criminal de guerra homenatjat per l'Estat, no cal que viatgin a Pekín per presentar els seus respectes a Mao Ze-dong. Tampoc a Pionyang a saludar les restes embalsamades de Kim ll-sung o les del seu fill Kim Jong-il. Ni tant sols a Moscou per visitar les de Lenin, transformades avui en una curiosa atracció turística.

Prenguin l'AVE, el Pont Aeri i fins i tot un autocar de línia que els porti a Madrid. A menys de 60 kilòmetres del centre da la capital del nostre Estat de dret trobaran el panteó d'un anterior cap d'Estat, a qui no anomenaré dictador, genocida o criminal de guerra per no alterar les mesurades consciències de polítics, membres de tribunals i particulars. No voldria tampoc desviar la seva atenció dels problemes que realment preocupen als espanyols, que no són les dotzenes de milers de desapareguts enterrats ignominiosament en camps de tarongers, camps de sègol i vorals de carretera, o les restes segrestades de milers de soldats de tots dos bàndols que involuntàriament l'acompanyen. Tampoc els més de 800 imputats del partit que protegeix la seva memòria i les seves restes, per damunt de totes les seves víctimes i conciutadans. 

Imagino que l'interès de bona part dels espanyols és precisament la seva memòria i la seva obra. Si no és així, no m'ho explico.