Crisi i consciència alimèntaria

Porto setmanes veient com cada quinze dies apareix una nova crisi alimentària per causa d'un producte o ús del mateix en la nostra alimentació habitual. Primer va venir l'aigua embotellada versus l'aigua de l'aixeta, tot seguit l'oli de palma, després les bondats dels superaliments, i ara els productes sense gluten en persones que no ho tenen contraindicat. I tot això en poques setmanes, què està passant?

No tinc clar si hi ha una conspiració global, però la suma de totes aquestes notícies mediàtiques a part de crear controvèrsia, notícies a les tertúlies i fins i tot pot ser que certa alarma social, el que reflexa és la inquietud dels consumidors pel que estem menjant.

No descobreixo res que quan comprem tomàquets i ja no tenen ni sabor ni olor, perque a part de ser perfectes, rodons i vermells, el seu interior ja indica que alguna cosa passa. Quan el suquem al pa, per molt que t'hi esforcis el pa només acaba agafant un petit to vermellós.

Hem de ser conscients que no hi ha taronges tot l'any, tot i que les desitgem, i que moltes fruites que mengem han fet més hores de vol abans d'arribar a la botigua, que a l'estiu passat tots els nostres veïns d'escala junts.

Reflexionem sobre els nostres actes, busquem posar-hi el nostre gra de sorra en aquesta bogeria consumista que anem produint cada dia, i conscienciant-nos que pot ser hem d'iniciar a practicar la política de compra de quilòmetre 0 o de temporada, ja que no només ens farà menjar aliments més sans i adequats, si no que contribuirem a minimitzar la nostra petjada al malmès planeta.