Carta d'una barcelonina als veïns de la Cerdanya: "Per molt que els hi dolgui, som la seva principal font d'ingressos"

Quan vaig llegir la carta d'Albert Martínez 'L'insuportable incivisme dels turistes barcelonins' la meva indignació va incrementar. L’exposició del lector ceretà o cerdà és la viva imatge de l'animadversió existent dels vilatans vers els estiuejants de Barcelona. Esdevé com una fixació i obsessió malaltissa. I el que es pitjor, ens posa a tots dins el mateix sac.

I que consti que tenia preparat una altre discurs: el de la tolerància i l'educació, per ambdues parts. Perquè la realitat corrobora que ens necessitem mútuament. Els ceretans, perquè per molt que els dolgui, som la principal font d'ingressos. I nosaltres els de ciutat, -que no els "pixapins" i demés grolleries pejoratives amb les quals ens denominen-, per fruir de la tranquil·litat i l'encant dels seus paratges i respirar quelcom d'aire pur. Per tant, li demanaria al lector d'Alp, un còctel composat de respecte i educació, magistralment combinat amb la deguda objectivitat i ponderació.També em veig empesa, pel to pejoratiu del seu escrit, a denunciar l'educació i l'amabilitat inexistent de la major part de botigues de la zona. Siguin farmàcies -regentades o no, per ceretans-, pastisseries, forns de pa, llibreries, modes, calçats i botigues en general. No es pot ser tan ingrat i tractar amb menyspreu i indiferència a qui et dóna de menjar.Jo li diria moltes coses. Per començar, que deu tenir un Raig X molt especial per determinar si "els barcelonins incívics" com diu ell, eren realment persones de Barcelona, o bé, de Manresa, Terrassa o de Sant Esteve de Bas, per exemple. És molt greu acusar sense proves fefaents d'algú que ha "destrossat mobiliari urbà" i ha “envaït propietats privades" I, en definitiva, és l'origen de tot el mal. Li recordaria que, gràcies als barcelonins i a persones d'altres indrets que anem a la Cerdanya a gaudir de la natura i respirar un xic d'aire pur, els ceretans viuen folgadament.