Barcelona viu sota la dictadura dels ciclistes 'cool'

Jo sempre havia tingut un gran respecte i quasi devoció pels ciclistes que tenien la temeraria idea d’anar en bicicleta en una ciutat com Barcelona on el rei de l’asfalt era, i continua essent, el cotxe. Les motos necessiten una menció especial. Que consti que mantinc la meva eterna gratitud als ciclistes per una aposta valenta pel medi ambient i la salut, sempre i quan respectin les normes de circulació com a vehicles que són. No tots els ciclistes ho són, però tampoc són quatre arreplegats!

I arribats a aquest punt, és on apareixen els meus dubtes. Reconec que queda molt per fer per aconseguir una ciutat sostenible, on els ciclistes puguin circular amb seguretat (no us oblideu el casc sis us plau!), on tinguin més carrils bici al seu abast, on els cotxes no envaeixin el seu territori i respectin les distàncies de seguretat, on cada vegada més els cotxes i les motos vagin abandonant de manera paulatina però inexorable els centres urbans de les postres ciutats i pobles,etc…

Ara bé, els 'cool-feixistes', és a dir, aquells que per la força molesten, redueixen, envaeixen l’espai o expulsen els vianants directament de les voreres o espais habilitats per a persones que van a peu, i que mostren de manera “cool” un despreci absolut pel desgraciat que gasta sola de sabata, no tenen el meu respecte i menys aquells que quan, de manera educada, són avisats i, com a resposta, mostren el seu dit cor en senyal d’agraïment.

Però, aquells que desperten en mi sentiments que pensava apaivagats, com la ira per exemple, són els que fan sonar el timbre avisant que passen per la vorera i tu, mortal soldat de peu, no goses cedir-los el pas? Mira que ets desconsiderat! La propera vegada tindré prou reflexes, els hi farè una genuflexió i portaré una catifa vermella a la meva motxilla de caminant que estendré de manera càndida sota les rodes d’un vehicle de dues rodes. Serà “tope cool” i tornaré a casa content perquè hauré fet la meva gran obra d’aquell dia. Quan arribi a la meva llar obriré una ampolla de cava i brindaré pels “cool-feixistes”. Per què si no ets “trendy”, què pebrots ets? Un pobre desgraciat que gastes sola de sabata.