«L’assetjador és una altra víctima que busca poder»

«Parlar d’assetjament escolar redueix el nombre de casos». Entorn d’aquesta idea es va desenvolupar, el dia 22 de novembre, la taula rodona sobre el bullying, impulsada per Fundació ColaCao, amb motiu del 45è aniversari d’EL PERIÓDICO del grup Prensa Ibérica. Així, el debat moderat per Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, va remarcar la necessitat d’establir les bases d’acció en àrees com l’educació i les administracions públiques per dotar d’eines les famílies de les víctimes que pateixen assetjament escolar.

La Doctora María José Díaz-Aguado, catedràtica de psicologia de la Universitat Complutense de Madrid, va aclarir que, segons les dades de l’estudi de la Universitat Complutense i la Fundació ColaCao, el 2023 es reconeixen com a víctimes d’assetjament escolar el 6,2% de l’alumnat en edats compreses entre els deu i els setze anys, mentre que el 2,1% es reconeixen com a assetjadors. Això explica, segons la investigadora, l’existència d’una doble mirada: «Si es comparen les xifres amb les de l’any 2010, veiem que hi ha una reducció del 24% de víctimes i del 50% d’assetjadors, cosa que reflecteix un avenç gràcies a la mobilització que la societat ha realitzat en múltiples nivells per lluitar contra l’assetjament escolar».

«Des de la Fundació ColaCao volem posar el ‘bullying’ al centre de l’agenda social»

Javier Coromina

— Patrono de la Fundación ColaCao

Per la seva banda, César Prieto, director del col·legi Alameda de Osuna de Madrid –Alameda Internacional School– va desenvolupar que encara queda molt camí per recórrer i que la base per frenar l’assetjament arrela, primer a parlar-ne i, després, actuar: «En els centres on es parla d’assetjament es redueix el nombre de casos, així que o ho recolzes o hi estàs en contra, no hi ha punts grisos. Cal actuar perquè no fer res també és contribuir».

Ni un ni l’altre

«Per abordar el bullying és necessari implicar totes les àrees: alumnes, famílies, administracions i agents externs i, a partir d’allà, actuar», va afirmar César Prieto. Rafa Guerrero, psicòleg especialitzat en educació i cervell, va explicar que tant l’assetjador com l’assetjat són víctimes: «Darrere de tots dos hi ha famílies i situacions complexes, per això la idea no és buscar culpables. L’assetjament és una situació traumàtica per a tothom».

El problema és que tal com va argumentar l’expert en salut mental, en aquesta societat el trauma no existeix, és invisible: «Ningú vol parlar ni reconèixer els traumes, i això que són normatius. És a dir, tot i que tots els tenim, la majoria es desenvolupen en l’etapa de la infantesa o l’adolescència. De fet, en molts casos nosaltres, els professionals de la salut, que estem desbordats, ens trobem amb nens que estan sent diagnosticats en tot just quinze minuts, perquè compleixen els símptomes d’un trastorn que està de moda com és el TDH, i ens estem saltant que està sent abusat sexualment, que ha sigut abandonat o que és víctima d’assetjament escolar perquè en cap moment et miro als ulls i et pregunto ‘¿com estàs?’».

Per això, l’expert va reconèixer que és vital que tots ens responsabilitzem: «Quan parlem de bullying, parlem d’una situació traumàtica en múltiples aspectes en la qual en moltes ocasions el que l’assetjador necessita és sentir poder sobre aquesta persona que és diferent».

A l’hora de buscar solucions, Prieto va exposar que el conflicte és inherent a l’ésser humà i n’hem de ser conscients: «La mare de les pors és la por a l’abandonament. Per la qual cosa si els nostres nens són vulnerables, no podem callar i canviar-los d’escola per tornar a repetir un altre cop el mateix en un altre centre. Els pares tenen la creença errònia que això solucionarà el problema i no és així. El nen porta la seva motxilla, per això és important fer-nos càrrec i ser reponsables de la situació que tenen aquests nens, que segurament sigui de carència, de maltractament, d’abús, de falta de presència de l’adult o situacions que són molt complexes...», va concloure.

«Amb les xarxes, el nen pateix assetjament escolar després de l’horari lectiu, de vacances i sempre»

Rafa Guerrero

— Psicòleg especialitzat en educació i cervell infantil i adolescent

El paper de l’educació

L’educació té un paper crucial a l’hora de lluitar contra l’assetjament escolar. Segons va declarar María José Díaz-Aguado, «el 80% de l’alumnat recorda haver treballat a l’escola què és l’assetjament escolar i com podem erradicar-lo».

La docent va apuntar que «el 20% i el 24% dels assetjats i assetjadors, respectivament, han pensat alguna vegada a llevar-se la vida». Arran d’aquestes dades, la catedràtica demana més prevenció de suïcidi a les aules, a través de la pràctica: «És un treball en comú en hores lectives, un observa, un altre actua i s’activen protocols».

Per la seva banda, Prieto va expressar una petició clara: «La prevenció escolar hauria de ser una assignatura obligatòria dins de l’escola». No obstant, el director va remarcar que estem assistint a un complet desbordament del personal docent, al qual li falta temps i recursos: «Els demanem més protocols de prevenció del suïcidi, però no els hem donat els mitjans. És molt fàcil buscar culpables, però avui dia es demana que el professor sigui docent, psicòleg, família i no pot ser...».

«Els nens forgen el seu caràcter partint dels referents que troben a les xarxes socials»

César Prieto

— Director del col·legi Alameda de Osuna de Madrid

El ‘bullying’ s’estén a la pantalla

Javier Coromina, patró de la Fundació ColaCao amb què col·laboren el 18% de les escoles de primària de tot Espanya, va assegurar que «les xarxes socials són una extensió de l’assetjament, no l’origen». I és que, la doctora María José Díaz-Aguado va explicar que des de l’anonimat l’assetjament pot sentir-se lliure: «El 57% de víctimes coneixen el seu assetjador a l’escola o institut, el 35% coneixen el seu ciberassetjament a internet i la resta en altres àmbits». 

Per això, Prieto va analitzar la urgència d’atendre el terme «orfe digital»: «Els estem deixant anar a les xarxes, amb la influència que això comporta, sense ensenyar-los. De fet, podem veure canvis, el ‘vull ser policia’ d’abans, és avui el ‘vull ser influencer, però ¿influir de què?’».

«És fonamental el treball dels mitjans de comunicació perquè parlem de canviar la cultura»

María José Díaz-Aguado

— Catedràtica de psicologia de la Universitat Complutense de Madrid

Al seu torn, va especificar que la majoria d’assetjadors elegeixen la seva víctima pel seu aspecte físic: «Ara que el seu món són les fotos i els vídeos, l’aspecte físic és una font per fer mal i patir més que en altres edats. Allò diferent no es perdona».

Una de les possibles solucions que Coromina va posar sobre la taula és «prevenir, alfabetitzar i ser receptors crítics». Guerrero va emfatitzar la necessitat, de vegades oblidada, de treballar amb l'assetjador: «Hem de treballar amb ell i no entenc com no hem d’estar documentats a les xarxes socials».

L’assetjament té gènere

Segons afirma l’estudi que ja hem esmentat, «l’assetjament de les noies és verbal i no escala tant com el dels nois». A més, existeix una altra diferència, a partir dels 14 anys l’assetjament escolar per part del sexe femení baixa, tot el contrari respecte al masculí, va especificar Díaz-Aguado.

Com a colofó, Coromina va assegurar que el compromís de la Fundació ColaCao és a llarg termini: «Vam arrencar la fundació amb tres eixos, la divulgació, l’educació i la investigació i, des d’allà, procurem envoltar-nos d’experts que ens marquin el camí», va concloure.