Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

La carta d'un lector: "La vaga sanitària és oportunitat per al diàleg i el consens"

Protesta de los sanitarios del Hospital de Mataró el 29 de abril del 2020.

Protesta de los sanitarios del Hospital de Mataró el 29 de abril del 2020. / Enric Fontcuberta / Efe

Aquesta vaga sanitària, com a mínim a la pediatria d'ambulatori de Mataró, és del tot necessària. Ho és perquè encara que les vergonyes són ben a la vista, i des de fa temps, no pocs directors, adjunts i d'altres directius continuen que fan l'orni. Hi ha molts problemes, i són problemes rellevants que afecten la salut de les persones. Són punts derivats d'una mala gestió, que sovint es fa dictatorial quan l'autoritat no vol escoltar qui fa la feina, tot i que l'Institut Català de la Salut té mecanismes perquè el personal assistencial tingui participació en les decisions que afecten el centre on treballen.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Cap centre de Mataró, però, va acceptar la perspectiva de compartir un afer per tal de consensuar-ne la solució. D'això, se'n diu autocràcia. En nombroses ocasions es va demanar de consensuar les decisions que afecten metges, infermeres i pacients, però la resposta sempre és que sí, i després l'oblit. Tot i les queixes dels pacients i del personal que en té cura, els directius mantenen la tendència de prometre accions que ja se sap que ningú farà. Cal recordar que poc del que es va aconseguir amb la vaga anterior és avui una realitat a Mataró, i que els pacients de pediatria, sobretot els més vulnerables, continuen patint una realitat que es deu a la indiferència dels directius. És per això que penso que aquesta vaga és necessària. No hem de caure, però, en la ingènua temptació de pensar que serà útil si la direcció de cada centre continua caparruda pensant que són més intel·ligents, i que només per haver obtingut el càrrec tindran prou habilitats per desenvolupar-lo amb una mínima solvència.

No és només una qüestió de sou i de condicions laborals, ni és que no n'hi hagi prou, de metges i infermeres. És una qüestió de dignitat, cal que respectin el pacient tot respectant el professional que en té cura. Cal que surtin del cau, que s'apropin a la consulta i ens preguntin què passa.

Participaciones de loslectores

Másdebates