La tardor ja no existeix

Taller infantil en un mercado con motivo de la campaña ’Menja’t la tardor’.

Us heu adonat que som en plena tardor? A l'escola quan arribava parlàvem de com les fulles queien i canviaven de color; era el moment per treure les botes d'aigua, del fons de l'armari, per saltar bassals o bé anar a buscar bolets com activitat de diumenge. Però, on és? Samarretes de màniga curta en ple mes de novembre, gelats com a postres més que castanyes, boscos deserts de bolets i ni un bassal on fer xip xap.

Però quedar-nos sense tardor també és sinònim de l'alteració d'un gran nombre d'espècies, que els rius baixin amb menys cabal d'aigua, del dany de les collites, d'embassaments buits i d'un daltabaix en la producció d'energia, de l'increment del risc d'incendis... I, tot i haver plogut els últims dies i de l'arribada del fred, si plou, no plou prou. I tot i que plou, pel poc que plou no en tenim prou.