De violents a supremacistes: insultar de cara al mirall

Quim Torra, en el Parlament, con el portavoz de ERC, Sergi Sabrià, detrás. / Andreu Dalmau (EFE / ANDREU DALMAU)

No han aconseguit associar independentisme amb violència. Ara, des d'un partit especialista en fabricar odi i divisió, es qualifica el nou president i a tots a qui representa de supremacistes a partir d'unes piulades i uns textos fora de context. Què és la supremacia? Segons el diccionari: "preeminència per damunt de tot". Així doncs, aquí van unes quantes preguntes. Són supremacistes els qui acomiaden els cotxes policials quan es desplacen a Catalunya cridant 'A por ellos'? I és supremacista un Tribunal Constitucional quan anul·la una llei com la de l'Estatut, aprovada prèviament en referèndum? I marxar del Parlament amb cara d'ofesos per no debatre i més endavant queixar-se que no se'ls deixa parlar? I marxar del Parlament per no haver de condemnar el cop d'estat d'en Franco? I no acceptar els resultats de les eleccions del 21-D? I explicar que la Policia pega els votants perquè se sent provocada? I empresonar la presidenta del Parlament per permetre debatre-ho tot? I manifestar-se amb grups d'extrema dreta? I sentir la Policia dir en un poble "que nos dejen actuar"? I suspendre una llei que permet atendre tothom a la sanitat pública? I enviar dos vaixells de policies per buscar urnes i paperetes? I falsificar els currículums dels membres d'un partit? I parlar en roda de premsa del nou president de la Generalitat com d'un simple venedor d'assegurances?  Com diria un expresident, "fets i no paraules". I quan aquesta paraula estigui amortitzada, ja en trauran una altra. I de ben segur altre cop el subconscient els portarà a projectar els seus comportaments cap als seus oponents i projectar la seva violència, la seva xenofòbia i el seu supremacisme sense adonar-se que quan insulten ho fan de cara al mirall.