"Els salesians i la premsa"

El lligam entre salesians i premsa és simple: aquest orde religiós rep el seu nom de Sant Francesc de Sales, el patró de la premsa, desde fa cent anys. Més ben dit, els va fer el 26 de gener, quan el Papa Pius XI ho convingué en el ́encíclica "Rerum omnium". El proppassat 28 de desembre es commemoraren quatre-cents anys de la mort del sant. La decisió papal s'avalà d'acord amb la seva capacitat comunicativa d'escriptor. Canonge d'Annecy i bisbe de Ginebra --trona que no li fou possible ocupar per culpa del calvinisme-- promovia debats amb els protestants. Li tenien respecte i por. Redactava i imprimia opuscles, de dia. Els ficava dessota les portes, de nit.

La professió de periodista ja no és el que era. Qualsevol persona sense el títol universitari pot escampar notícies per mitjans telemàtics. La diferència rau en un professional vocacional, ben format i aplicat a les tres missions autèntiques del ram: veritat, llibertat i justícia. És a dir, formant i informant. Tot no val! La dita que "el més ximple fa rellotges" la copsem sobretot en mitjans audiovisuals, emmerdats en la praxi grollera i vomitiva dels "reality shows". La classe política del país no fa res per a enfrontar-s'hi: els està bé que la gran massa estigui idiotitzada i manipulada.

Transcric unes declaracions del Papa Francesc (fa dos anys i mig) a la Conferència dels mitjans catòlics: "la missió dels mitjans de comunicació és essencial per a acostar les persones, acurtar distàncies, proveir la informació adient obrint ments i cors a la veritat. Necessitem mitjans per bastir ponts, defensar la vida i abatre murs que impedeixen el diàleg entre persones. També es necessiten mitjans que ajudin les persones, sobretot joves, a distingir el bé del mal. A presentar imparcialment els fets, comprenent la importància de treballar per la justícia i la pau". Per tant, estic orgullós d'ésser antic alumne seu.