Carta d'un lector: "Qui té la raó té la força, però qui abusa de la seva força perd la raó"

Sense afany de generalitzar, i admetent el meu desconeixement dels entrellats dels corresponents convenis col·lectius, tinc la impressió que algunes protestes sindicals busquen més l'assoliment de poder i ressò mediàtic que de justícia. Perquè una cosa és la lícita reivindicació dels drets professionals i una altra ben diferent és el sectarisme coerciu (a vegades agressiu o violent) de certes faccions, que converteixen els inevitables danys col·laterals en un autèntic sabotatge social.

És del tot legítim que aquests treballadors aspirin a millorar el seu estatus o combatre els presumptes abusos patronals o administratius, però sense confondre la fermesa amb la intransigència i els drets amb els privilegis.

Quan les condicions laborals són flagrantment injustes, la rebel·lia és comprensible, però si són relativament raonables, potser és més escaient buscar el pacte, i no l'impacte, i la proposició més que la imposició. Perquè qui té la raó té la força, però qui abusa de la seva força perd la raó.