"No invisibilitzem el patiment i la mort de totes les mascotes mortes a l'incendi de València"

No he sentit ni he llegit massa informació als mitjans de comunicació sobre la cinquantena d’animals domèstics, gossos i gats majoritàriament, que varen morir també en l’horrible incendi de l’edifici del Campanar a València. Al costat d’esdeveniments tan terribles com, per exemple, la mort en aquell incendi d’un matrimoni i els seus dos fills, de 2 anys i 15 dies, respectivament, probablement es fa difícil o potser es pot tenir, fins i tot, mala consciència per haver de parlar també de la mort de tots aquells animals.

Penso que es pot i s’ha de fer, evidentment en la seva justa mesura -tenint clar que la mort d’éssers humans és el pitjor-, si realment ens creiem les lleis de benestar animal que aprovem entre tots i on es qualifiquen aquests animals "d’éssers que senten" i, sobretot si tenim en compte que per a moltíssimes persones -entre elles, força dels afectats per aquell incendi- les seves mascotes són com un membre més de la seva família.

Per tant, una mica més de coherència, si us plau, i no invisibilitzem el patiment i la mort de tots aquells pobres animals, la qual, de ben segur, constituí una petita tragèdia per als seus propietaris.