Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Leonardo Da Vinci, un geni atrapat al segle XV
De izquierda a derecha, el Tornillo Aéreo, la Máquina Voladora y el Hombre de Vitrubio, ayer, en el CosmoCaixa de Barcelona. / FERRAN NADEU
Toni Yus
Sens dubte, un dels grans genis que ha donat la Humanitat al llarg de la seva història fou Leonardo Da Vinci, i enguany es compleixen 500 anys de la seva mort. A Europa -especialment a França i a Itàlia, per haver residit i treballat a ambdós països- s’ha celebrat com símbol de la cultura europea.
Entretodos
Un home inquiet, d’esperit universal, amb un immens desig per saber-ho tot, de conèixer-ho tot, amb les seves quimeres que l’empaitaven fins a altres hores de cada matinada. Des de la pintura -a ell devem el seu famós quadre de la Gioconda o Mona Lisa, o el de l’últim Sopar de Jesucrist i els apòstols- fins a l’enginyeria -el primer disseny d’un aparell volador-, escultura, biologia, poesia, música, geologia, etcètera.
Coetani d’altres genis com Miquel Àngel -pintor de la capella Sixtina del Vaticà- i el principal arquetip que donà lloc al Renaixement, quan es rescataren els ideals dels filòsofs i genis de la Grècia Clàssica -Sòcrates, Protàgores, etcètera-, després d’un període de 1.500 anys sense reunir tals constel·lacions intel·ligents, quan el fanatisme religiós de tota creença volia falsament enfrontar religió i ciència per assolir certs propòsits -conceptes que no tenen per què ser-ho, la Bíblia mai ha pretès ser llibre científic).
Da Vinci fou un dels grans genis més polifacètics, però en estar atrapat al segle XV, pocs dels seus projectes arribaren a construir-se, mentre a poc a poc es qüestionaven els dogmes -en alguns països, per menys, es matava a gent-.
I és que si la Història demostra que ments tancades, barreja d’enveja i avarícia, són les grans barreres del progrés,
també cal valorar la impremta religiosa en l’art i la cultura com argument per no menystenir la religió; però potser si en aquells 1.500 anys s’hagués cultivat i florit vigorosament l’esperit humanista, amb el far de la Biblioteca d’Alexandria, potser ara viatjaríem per camins vora les estrelles de l’espai, colonitzant altres mons, i potser erradicaríem més malalties i moltes de les injustícies actuals.
Història-ficció a part, el passat no es pot canviar. Pot fer mal, però també en podem aprendre. Seguim endavant.
Participaciones de loslectores
"¿Necesita Begoña Gómez que su marido la defienda, por muy presidente que sea?"
Carmen Gil El Puerto de Santa María (Cádiz)
Másdebates
23 de abril
- Buenas noticias: si naciste este año, cobrarás el 100% de la pensión de jubilación
- Tras 12 días de juicio El destino de Daniel Sancho se debate ahora entre la cárcel amable de Samui y la despiadada de Bangkok
- IRPF Hacienda está enviando este SMS a quienes hacen la declaración de la renta: qué significa
- Pronóstico incierto Catalunya se encomienda a las próximas lluvias y al deshielo para dejar atrás la emergencia por sequía
- Interpretación Muere la actriz catalana Karme Màlaga, conocida por sus papeles en películas de Ventura Pons
- La FGE sustituye a la fiscal de Madrid por el fiscal superior de Extremadura en la querella de la pareja de Ayuso contra dos fiscales en su caso de fraude
- Tecnología Whatsapp deja de funcionar en estos móviles | LISTA COMPLETA
- REUMATOLOGÍA ¿Has sentido dolor en una nalga por la noche? Así comienzan y así son las espondiloartritis
- Berguedà Este es el manantial más bonito de Catalunya, según el National Geographic
- De Brasil al mundo Cómo ver el concierto gratuito de Madonna en Copacabana