"La senyora Coherència a la UPF"

El primer trimestre de classes ha sigut 'online', i tot indica que els únics dies on em faran tornar a la facultat serà durant els exàmens finals de desembre. I com jo, més de cent estudiants de segon de carrera de Ciències Polítiques que s'han passat tres mesos enganxats a la pantalla de l'ordinador.

La nostra situació no difereix gaire de la de moltes altres carreres on, amb sort, els estudiants potser hauran pogut fer algun seminari o classe presencial abans que la Generalitat decidís abaixar la persiana dels campus. El ja inicial plantejament conservador de la meva universitat, la Pompeu Fabra (UPF), ha acabat sent el que s'ha imposat a la resta d'universitats que s'han vist forçades a reduir tota activitat no essencial. Des dels òrgans de decisió de la UPF s'ha vist aquest model de docència en línia com una garantia per evitar exposar-nos al risc de contagi elevat de Barcelona i Catalunya.

Si realment han volgut ser tan previsors des del setembre, per sentit comú haurien de deduir que potser seria millor si l'avaluació final del trimestre també s'executa de la mateixa forma en què s'ha seguit tot el curs, és a dir, de manera virtual. En canvi, ens diuen que pels exàmens sortim de casa amb la mascareta posada, entrem al metro ple de gent i els que sou de fora torneu a Barcelona com sigui. Qui encara no ha trepitjat el campus universitari ho farà durant els dies on els estudiants de tots els cursos, de tots els graus i en totes les facultats estan obligats a venir a fer els exàmens tal com es preveia des del principi. Mentrestant, a la senyora Coherència li han posat una bena als ulls perquè no vegi les masses d'estudiants concentrats al voltant de les facultats, dintre de les quals, s'aplicarà unes mesures sanitàries adequades.

Tot plegat et fa pensar que l'única cosa que realment els hi preocupa no és la nostra salut, sinó que acabem copiant del company. Segons la UPF, l'avaluació basada en criteris exclusivament memorístics no entén de pandèmies.