Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Informe PISA: sense polítiques socials actives i valentes les accions educatives seran insuficients"

Unos alumnos de 4º de ESO preparan las pruebas en el instituto de Les Corts, el lunes.

Unos alumnos de 4º de ESO preparan las pruebas en el instituto de Les Corts, el lunes. / JOAN CORTADELLAS

Explicar els resultats de Catalunya en el darrer Informe PISA és complex. Però cal no oblidar cinc factors que segur que influeixen.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

La millora dels resultats de qualsevol país té molt a veure amb l’atenció que es posa en els estudiants amb més dificultats. Sigui quina sigui la causa, son els que tenen més marge de millora.

La millora també està condicionada per la inversió. Cal tenir en compte que l'any 2018, el del darrer PISA, Catalunya invertia 5.798 euros per estudiant, per sota de la mitjana espanyola i molt per sota de la inversió del País Basc (9.415 euros). Incrementar la inversió no és suficient, cal usar bé els recursos i, d’acord amb el primer punt, centrar-los en l’escola pública i en els centres de més complexitat.

És necessari atendre la recerca. Per exemple, hi ha escoles i molts instituts que encara avui agrupen l’alumnat per nivells, quan la recerca ens mostra clarament el perjudicial que és aquest sistema per a l’alumnat de baix nivell.

És imprescindible millorar la formació del professorat. Entre altres coses es poden adoptar mesures d’entrada, com reduir l’oferta universitària de places per estudiar magisteri, el que automàticament pujaria la nota de tall dels futurs mestres, o de sortida: sistemes de formació permanent entre iguals, amb observació o gravació sistemàtica de pràctiques a l’aula debatudes entre els propis professors.

Amb l’estómac buit és difícil aprendre. Les polítiques només educatives seran insuficients en un país on el risc de pobresa infantil puja a un 28,6% segons l’IDESCAT 2021, el que afecta a 400.000 nens i adolescents o, el més greu, on entre el 8 i el 9% d’infants catalans presenten extrema pobresa, amb greus privacions materials i socials. Sense polítiques socials actives i valentes les accions educatives seran insuficients.

Participaciones de loslectores

Másdebates