El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Hipotecar els pares amb els deures dels fills no és implicar-los

JAVIER CEBOLLADA / EFE

David Uriach CortinasGualba

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Lunes, 23 de mayo del 2016 - 09:27 h

Començava a escriure aquestes línies i m'ha interromput una trucada d'un parent demanant-me ajuda per un tema dels deures escolars del seu fill. Afortunadament aquesta situació no és habitual, però sí que ho és el fet d'ajudar els meus fills diàriament, caps de setmana i vacances inclosos. També ho és pel meu parent i per milers de famílies envers els seus fills. Els nois dediquen massa hores als deures escolars i de retruc les famílies, obligades pel que mal anomenen implicació. Aquesta implicació en realitat es tradueix en un intercanvi de funcions perquè des de casa ens veiem obligats a dedicar temps i esforços en unes explicacions per les quals no estem preparats, amb les conseqüents angoixes i discussions familiars.

Tot plegat ve a tomb perquè una mare, Eva Bailén, mitjançant una plataforma ha recollit 200 000 signatures demanant "racionalitzar" els deures. Ha posat de nou el debat de "deures sí, deures no" sobre la taula, en aquest cas, sobre la de l' Asamblea de Madrid.

Els defensors dels deures argumenten que d'aquesta manera es consoliden els coneixements adquirits a l'escola. Però obvien que moltes vegades no hi ha res a consolidar perquè els nois, possiblement, no han entès les lliçons. És llavors quan entren en joc les famílies furgant en la memòria per recordar, però sense les capacitats de transmissió dels coneixements que se'ls hi suposa als professionals.

L'altre argument, sobretot durant les vacances, és que no se'ls oblidin els coneixements apresos.  Conscient dels comentaris que pugui ocasionar, perquè evidentment el grau de desenvolupament d'un nen i un adult no són els mateixos, a ningú se li acudeix que el maquinista de la Renfe tingui instal·lada una locomotora a les golfes de casa seva per practicar els dies de festa perquè no se li oblidi. O un pilot d'Ibèria que es construeixi una pista d'aterratge al pati posterior de casa, per anar practicant. O un mecànic que col·loqui els cotxes del taller al menjador de casa seva, sota amenaça de divorci de la seva esposa, per practicar la neteja del carburador el dia de Nadal.

Participaciones de los lectores

Una "ciutat jugable"

Xavier Riu Sala Barcelona

M'agrada molt aquesta idea que he vist en alguns tuits, de fer de Barcelona una #ciutatjugable. Tenim l'espai públic... Seguir leyendo

Héroes y heroínas

Simona Castejón Barcelona

Estoy en el último curso de medicina y hace poco estuve aprendiendo en el servicio de oncología. Hoy quiero poner en... Seguir leyendo

Gabriel en Suiza, el paraíso de las consultas

Enric Vivanco Barcelona

Una de las peculiaridades más simpáticas del espectro derecha-izquierda del Estado es cuando coinciden sus indignaciones a costa de los catalanes ... Seguir leyendo

La quadriplicació de vies comença per L'Hospitalet

Pablo Trejo Páez Barcelona

Dudas sobre la calidad democrática del Estado

Ricard Edo Montolio Barcelona

¿Un nariz roja es un arma para sembrar el odio? ( ¿"¡A por ellos!" no?)? ¿Querer segregar a los alumnos por la lengua, abusando del 155 no es un atentado contra la&#... Seguir leyendo

Bus eléctrico, mejor que tranvía

Jesús Escursell Barcelona

Resumen de algunos puntos del Informe del señor Daniel Gutiérrez Escudero, ingeniero de caminos, canales y puertos:... Seguir leyendo

Todo vale en política

Begoña Ruiz García L'Hospitalet de Llobregat

El Zoo, a Albinyana

Jordi Manzaneras Barcelona

Sembla que hi ha moltes persones que troben la ciutat de Barcelona saturada de turistes. Londres o París reben molts... Seguir leyendo

Pensiones: Por nuestro futuro y el de nuestros hijos y nietos

Agustí Soberano Sant Cugat del Vallès