Camí a la mecanització, el futur és de les humanitats

Avui en dia, les carreres humanístiques semblen estar en declivi. Les notes de tall són molt baixes i les places no s'omplen.

Les empreses es barallen per enginyers, metges i altres representants de les branques cientifico-tecnològiques.

Les arts i les humanitats semblen camins plenament vocacionals, amb poca sortida i en els quals s'ha de ser valent per provar sort. Crec que molts hem fet la reflexió següent últimament, especialment les persones de lletres (picada d'ullet): si segons sembla, cada cop tot es mecanitza més -processos industrials complexos, operacions mèdiques o cambrers robot, entre d'altres-, quin serà el futur a llarg termini de les persones que han estudiat i realitzen aquestes feines? Finalment, totes les coses automàtiques i que no requereixen cap creativitat ni contacte humà les acabarà fent una màquina. Tanmateix, considero que hi ha feines o ocupacions que mai podran ser substituïbles: mestres, artistes, actors, escriptors, filòsofs, lingüistes, advocats... Aquestes requereixen diversitat de pensament, capacitat de reflexió i adaptació, emotivitat, empatia, calidesa... És a dir, allò que ens fa ser humans. El futur és de les humanitats.