Camí del monopoli de la corrupció

Els responsables del Banc d’Espanya, una institució clarament desacreditada per una actuació negligent que va permetre expandir el crèdit de forma indecent fins a portar-nos a la situació actual, últimament estan pressionant per a noves fusions entre el ja reduït nombre d’entitats financeres. “El monopoli, que és la situació a la que sembla estem caminant a marxes forçades, és el pitjor enemic d’una negociació justa i ordenada”, escrigué Adam Smith.

Conec empreses que han hagut d’empassar-se el xantatge d’entitats financeres, en particular empreses que anaven a buscar una pòlissa de crèdit per finançar el cobrament a 100 o 150 dies dels seus clients, malgrat el que pugui dir el BOE, i han sortit amb la pòlissa i un habitatge que no necessiten per res i pagaran religiosament en un grapat d’anys amb el préstec generosament facilitat per la pròpia entitat; i on he dit habitatge podria dir assegurances i tota mena de productes que les empreses no demanen perquè no necessiten.

I davant d’aquesta tendència al monopoli ni cap partit, ni cap responsable, ni els que volen refer (regenerar) Espanya de d’alt a baix, ni els contestataris que embruten les oficines d’aquells que ens han dut on estem, ni els que tracten de mafiosos als banquers, ni els antisistema que pagaran les conseqüències del monopoli, cap d’ells ha obert la boca.

En aquests casos ho puc entendre, perquè son gent que no confia en el mercat, el confon amb el monopoli i la seva aspiració consisteix en desterrar-lo i substituir-lo pel ben intencionat criteri del regulador. Però hi ha altres que teòricament sí podrien aixecar la veu, perquè entenen les virtuts del mercat (no confondre amb monopoli i equivalents), i no callar com van fer anys enrere quan la banca donava crèdit pel 120% del valor de taxació de l’immoble.