Benvolgut càncer: la nostra tenacitat és més forta que tu

Benvolgut càncer, no et relaxis. No et paris a descansar, no baixis el ritme, no afluixis, no t'aturis a agafar aire.

Benvolgut, no t'esperis ni un segon perquè a la mínima que et despistis ja et tindrem. Un principi de dubte, un mínim titubeig, un instant de distracció, una petita falta i això s'haurà acabat per tu. El teu final arribarà i, innocent de tu, encara l'ignores. Sí, ho sé, ets poderós. I tens armes molt potents. Ets intel·ligent, astut i esmunyedís com pocs. Saps aprofitar-te de les debilitats i no mostres compassió o clemència. No entens d'edats, sexe ni colors. Ni de famílies, ni d'amics, ni d'amor.

I també ho sé, tens còmplices. No estàs sol. Pots escudar-te en les retallades i totes les traves que vulguis. T'han anat bé, oi? Són un altre obstacle a superar, però t'adverteixo que només estàs guanyant temps. Únicament endarrerim lo inevitable.

T'agrada camuflar-te, amagar-te, saber-te inaccessible i inexpugnable. I per això t'escric aquesta carta directa i clara. No t'aturis benvolgut, no t'aturis perquè un dia seràs mort i no sabràs ni quan, ni com, ni perquè, simplement contemplaràs astorat el teu darrer alè de vida. I només llavors sabràs que hem sigut més ràpids, que la nostra esperança, la nostra tenacitat i la nostra lluita tenen més força. Que tu, benvolgut, ens has infravalorat i que res podràs fer contra les nostres ganes de seguir vivint.