"Potser Ayuso i els seus protocols còvid 'infal·libles' són com Déu a la Terra?"

A l’Assemblea de Madrid, i davant les preguntes de l’oposició sobre com havia fet front el Govern autonòmic madrileny a la pandèmia de la covid, on varen morir més de 7.200 avis a les seves residències, la presidenta Ayuso va justificar els seus protocols d’actuació, segons els quals es va impedir traslladar els malalts més greus de les seves residències cap als hospitals, assegurant que “quan una persona gran estava greument malalta no se salvava enlloc”.

Unes declaracions, però, que contradeien algunes de les actes de la policia municipal durant els primers mesos de la pandèmia en les quals s’afirmava que "si s’hagués derivat els residents a l’hospital no hi hauria hagut tants morts".

De totes maneres, sorprenen unes declaracions tan dures i taxatives com aquestes, atès que, com a moltes professions, existeix un percentatge (en aquest cas, indeterminat i impossible de saber) de probables errors en els diagnòstics mèdics. Malgrat això, tots aquests avis amb malalties greus foren "condemnats" a morir a les residències sense concedir-los la més mínima oportunitat per a poder salvar-se.

És que potser tant la presidenta Ayuso com el seu protocol sabien, sense cap mena de dubte, que cap ni un d’aquests malalts es podria haver salvat si els haguessin traslladat a tots ells als hospitals? Des de quan els metges tenen la certesa absoluta sobre la vida i la mort de les persones? És que potser Ayuso i els seus protocols són 'infal·libles' i es comporten com si fossin Déu a la Terra decidint sobre la vida i la mort de les persones o, millor dit, decidint sobre qui es pot intentar salvar o no?

Pel que es veu, Ayuso desconeix aquell popular refrany català que diu “Val més una sentència de metge que de jutge”, segons el qual se salven moltes més persones gràcies a diagnòstics mèdics erronis que no per sentències judicials. Però, el pitjor de tot és que Ayuso desconeix què són la pietat i la humanitat.