"Ser membre d'una mesa electoral implica infinita paciència"

Recentment, se'm va 'convidar' a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya com a membre d'una mesa electoral a Barcelona. Per segona vegada, per cert, després que el juliol de 2023 rebés també l'amable invitació, aleshores per a les eleccions al Congrés.

Viscuda aquesta última experiència, no puc parlar precisament de plaer. Mitja hora abans d'obrir les portes del col·legi electoral, a bona part dels membres de la mesa no se'ns havia explicat res. El normal seria que els representants de l'Administració presents donessin la benvinguda al grup de membres amb quatre indicacions sobre les tasques a fer. Sembla, però, que una cosa tan òbvia com senzilla no se li havia acudit a ningú.

Dotze hores després, la jornada no acaba fins al final del recompte, com a mínim. També en aquest moment del dia, un cop tancat el col·legi, algun responsable de l'Administració hauria d'explicar als membres de les meses el procediment a seguir. En lloc d'això, indicacions mesa per mesa que, òbviament, allarguen encara més el procés.

Portes 12 hores al col·legi electoral, tens el cap com un bombo i has de desxifrar indicacions orals no sempre coincidents amb les instruccions escrites. Per amanir tot plegat, interventors o apoderats de partits polítics actuant en alguns casos com a criatures. Sí, cal posar-hi molta, infinita paciència.

Si has tingut la fortuna, a sobre, de ser designat president/a de mesa, la paciència l'hauràs de posar fins a l'extenuació. Perquè acabat el recompte hauràs de fer una cua de 90 minuts (portes ja 14 hores de jornada electoral) per entregar dos sobres allà on correspongui. Per arribar-hi, no cal dir-ho, busca't la vida.

El balanç de la jornada: més de 16 hores fent, entre altres, còpies d'actes en paper carbó sense ni olorar un iPad o estri semblant. Al segle XXI. Tot plegat, francament tercermundista.