"Abans eren els reis qui patien les conseqüències de la guerra, ara ja no"

Així és com funciona als escacs. L’objectiu és el Rei, que està al camp de batalla. Aquesta era la norma en altres èpoques, el Rei comandava l’exèrcit exposant la seva vida. Era el cap militar de debò.

Les coses han canviat, gràcies a la ciència i tecnologia moderna les armes són més precises, letals i destructives. Ja no és una qüestió d’honor. És dels negocis més lucratius del món i els reis ja no hi són al camp de batalla. No són ni ells ni els seus fills qui moriran, no s’hauran d’exiliar ni patiran les conseqüències econòmiques d’un país destruït i arruïnat per la despesa militar.

Des d’un despatx o un luxós palau amenacen i intimiden, generen incertesa, competeixen a veure qui la diu més grossa, però no batallen, no perdran ni una gota de sang ni s’arrugaran els seus cars vestits.

Governen homes psicòpates i covards, però la guerra no s’acaba amb ells.