De parcs que protegeixen barris sencers de les inundacions a depuradores que produeixen més energia de la que consumeixen. Una nova generació d'instal·lacions transforma la manera de gestionar els recursos i de relacionar-nos amb el nostre entorn.
Hi ha infraestructures que utilitzem cada dia gairebé sense reparar en la seva existència. Obrim l'aixeta, tirem la cadena, dipositem una bossa al contenidor o encenem la calefacció. Darrere d'aquests gestos quotidians hi ha una xarxa complexa d'instal·lacions que fa possible que les nostres ciutats funcionin. Però, i si, a més de prestar aquests serveis essencials, poguessin generar energia neta, recuperar espais naturals, protegir-nos de les inundacions o convertir-se en llocs per passejar i aprendre?
No és una possibilitat llunyana. Ja està passant a diferents punts d'Espanya, on antigues depuradores es transformen en fàbriques de recursos, els residus que no es poden reciclar s'aprofiten per produir energia i els parcs urbans compleixen també una funció decisiva davant dels efectes del canvi climàtic.
Darrere d'aquesta transformació hi ha una nova forma d'entendre les infraestructures crítiques: instal·lacions que deixen de concebre's com a espais aïllats de la vida ciutadana per integrar-se al territori i aportar beneficis directes als qui viuen al seu voltant.
Durant dècades, les plantes de tractament d’aigua, els centres de gestió de residus i altres instal·lacions essencials s’han associat a espais industrials allunyats de l’activitat quotidiana. Avui aquest model està canviant.
La integració d'aquestes infraestructures al seu entorn permet anar molt més enllà de la funció original. No es tracta únicament de reduir-ne l'impacte visual o ambiental, sinó d'aprofitar-ne el potencial per crear espais públics, recuperar biodiversitat, atraure inversió i generar ocupació local qualificada en sectors d'alt valor afegit.
Un parc que també serveix per recollir l'aigua de les tempestes, una depuradora que produeix energia renovable o una planta de residus que subministra calor als edificis propers són expressions diferents d'una mateixa idea: els serveis essencials es poden convertir també en motors de transformació del territori.
I hi ha un altre element fonamental: la relació amb els veïns. Obrir les instal·lacions a la ciutadania mitjançant visites guiades, espais educatius, informació accessible o punts d'observació ajuda a comprendre com funcionen uns serveis que solen romandre fora de la nostra vista.
La participació ciutadana en el disseny d’espais, determinades decisions operatives o el seguiment ambiental pot contribuir, a més, a generar confiança i a estrènyer la relació entre les comunitats i les institucions responsables d’aquests serveis.
¿Què passa amb l'aigua després de dutxar-nos, rentar els plats o fer servir el vàter? Encara que habitualment desapareix de la nostra vista en baixar pel desguàs, el seu recorregut no ha d'acabar aquí.
En un context de sequeres recurrents i creixent pressió sobre els recursos hídrics, recuperar aquesta aigua per a nous usos ha esdevingut una eina estratègica.
És un dels pilars del model d'ecofactoria que impulsa Veolia a Espanya. La companyia, especialitzada en la transformació ecològica en els àmbits de l'aigua, l'energia i els residus, transforma depuradores convencionals en instal·lacions capaces de recuperar recursos i generar beneficis per al seu entorn.
La diferència és important. Mentre que una depuradora tradicional se centra a tractar l'aigua residual abans de tornar-la al medi, una ecofactoria busca aprofitar al màxim els recursos que conté. L'aigua tractada es pot regenerar per netejar carrers, regar parcs i camps agrícoles o proveir determinats processos industrials. Els residus del tractament es poden convertir en biogàs o fertilitzants, i l'energia renovable produïda es pot utilitzar per alimentar la instal·lació mateix.
Tot això acompanyat de mesures per reduir olors, soroll, contaminació lumínica i altres impactes, a més d'afavorir la biodiversitat local.
Veolia gestiona actualment serveis d'aigua a més de 1.100 municipis espanyols, que atenen 13,5 milions de persones. Diverses de les plantes es troben en diferents fases de transició cap a aquest model, adaptant-se a les necessitats de cada territori.
Un dels exemples més representatius és al Baix Llobregat, a Barcelona, on l’ecofactoria produeix dos metres cúbics d’aigua regenerada per segon. Un recurs que es pot destinar a usos industrials, agrícoles i urbans, així com a la recàrrega indirecta d'aqüífers, una tècnica que permet incorporar aigua regenerada a les reserves subterrànies mitjançant processos controlats.
Es tracta d'un dels exemples més avançats de reutilització d'aigua a gran escala a Europa i demostra com un recurs que es desaprofitava abans pot ajudar a alleujar la pressió hídrica d'un territori.
Un altre cas és el de Gavà-Viladecans, també a Barcelona, on s'utilitza l'aigua regenerada per regar cultius i contribuir a preservar l'equilibri ambiental del parc agrari i les reserves naturals del delta del Llobregat. Aquí, la gestió de l'aigua no beneficia només l'activitat agrícola: també ajuda a protegir un entorn natural especialment valuós.
L'aigua no és l'únic recurs que es pot recuperar. Les instal·lacions de tractament també tenen capacitat per generar energia a partir dels residus que reben, reduint la dependència de fonts externes.
A Granada, l'ecofactoria BioSur ha fet un pas especialment significatiu: ha aconseguit l'autosuficiència energètica i produeix prop de quatre milions de quilowatts hora a l'any. De fet, genera gairebé 500.000 kWh més dels que consumeix, per això s'ha convertit en exportadora neta d'energia.
També a Granada, l'ecofactoria Vados-Emasagra ha incorporat, després de la recent ampliació, 1.400 kWp de potència solar fotovoltaica i 1.350 kW de cogeneració per aprofitar el biogàs produït durant el tractament.
A Múrcia Est, l'aprofitament dels recursos fa un pas més en connectar la depuració amb la indústria agroalimentària de l'entorn. L'any 2024, la instal·lació va obtenir l'autorització ambiental integrada per incorporar residus d'aquesta activitat com a matèria primera per produir biogàs.
Són exemples d'economia circular aplicada a la vida quotidiana: allò que per a una activitat és un residu es pot convertir en un recurs útil per a una altra.
Aquest mateix principi guia altres instal·lacions espanyoles. L'ecofactoria de Palència combina cogeneració i energia fotovoltaica per garantir la qualitat de l'aigua abocada, avançar en l'autosuficiència energètica i afavorir la integració ambiental. Per la seva banda, l'ecofactoria Sur Oriental de Madrid transforma els seus propis fangs en energia, és autosuficient energèticament i fa cinc anys que garanteix la qualitat de l'abocament.
A Sabadell Riu Ripoll, a Barcelona, la transformació també té un vessant educatiu. El 2025, la planta va assolir un 89% d'autosuficiència energètica i va rebre més de 2.000 alumnes. Una oportunitat perquè les noves generacions descobreixin què passa amb l'aigua després de fer-la servir i comprenguin la importància de gestionar responsablement els recursos.
A Alacant, una zona verda de 36.000 metres quadrats demostra que un espai de lleure es pot convertir en una peça clau de la protecció urbana.
A primera vista, La Marjal és un parc urbà on passejar, observar aus o gaudir de la vegetació mediterrània. Tot i això, sota aquesta aparença d'espai natural s'amaga una infraestructura hidràulica capaç de protegir milers de veïns davant de les pluges torrencials.
Inaugurat el febrer del 2015, el parc va néixer de la col·laboració entre Aguas de Alicante, empresa del grup Veolia, i l'Ajuntament d'Alacant. Amb 36.000 metres quadrats de superfície, va ser un dels primers parcs inundables d’Espanya.
El funcionament respon a una idea tan senzilla com eficaç: quan arriben les pluges intenses, el parc pot emmagatzemar temporalment fins a 45.000 metres cúbics d'aigua, equivalents a 18 piscines olímpiques.
Aquesta capacitat permet reduir el risc d'inundacions i protegir més de 15.000 residents de la zona. L'aigua acumulada s'allibera després de forma controlada cap a la xarxa de drenatge o es condueix a la depuradora per regenerar-la i reutilitzar-la posteriorment, evitant que acabi directament al mar.
Però La Marjal, que recentment ha rebut de la Comissió Europea el premi de la Nova Bauhaus Europea al millor projecte de 2026 a la categoria de Circularitat, Sostenibilitat i Innovació, no és únicament una solució davant les inundacions. També és un exemple de com una infraestructura pot millorar el paisatge urbà i afavorir-ne la biodiversitat.
A l'interior s'ha recreat el paisatge mediterrani mitjançant més de 60 espècies vegetals autòctones, des de les zones de muntanya fins a les d'entorns agrícoles. L'espai ha esdevingut, a més, lloc de parada per a aus migratòries.
Potser la millor infraestructura del futur no és la que passa completament desapercebuda, sinó la que, a més de complir la seva funció, aconsegueix que la ciutat i els seus habitants visquin millor.
Les zones humides artificials i la vegetació filtrant contribueixen a depurar l'aigua de manera natural, reduint la necessitat de tractaments químics. La topografia mateix del parc facilita la circulació i filtració de l’aigua, la qual cosa ajuda a disminuir el consum energètic.
Així, un espai concebut per fer front a un problema urbà ha esdevingut també un lloc de trobada, educació ambiental i recuperació de la natura. Una mostra de com les ciutats es poden adaptar al canvi climàtic sense renunciar a guanyar espais verds per als seus habitants.
Una cosa semblant passa amb els residus que generem diàriament. Tot i que la prioritat continua sent reduir-los, reutilitzar-los i reciclar-los, hi ha una part que no es pot recuperar mitjançant els processos habituals.
¿Què fer amb ella?
Una alternativa és la valorització energètica, que permet aprofitar els residus no reciclables per produir electricitat o calor útil per a habitatges, equipaments i activitats industrials. D'aquesta manera, es complementa el reciclatge i es redueix la quantitat de residus que acaben a l'abocador.
Un exemple d’aquest model es troba a Mataró, a la comarca barcelonina del Maresme, on el Centre Integral de Valorització de Residus pot tractar fins a 220.000 tones de residus a l’any.
El complex, gestionat per la UTE TEM, en què participa Veolia, combina diferents tecnologies per treure el màxim partit als residus municipals. Els materials passen per processos de selecció, metanització i valorització energètica, de manera que cada fracció rep el tractament més adequat i prioritza la recuperació de recursos.
El resultat té una aplicació directa a l'entorn. Només el 2025, el centre va subministrar 22.656 MWh d'energia tèrmica a la xarxa de calefacció urbana.
És a dir, part de l'energia continguda als residus es transforma en calor aprofitable per a la ciutat. Allò que abans podia acabar en un abocador es converteix en un recurs local.
La instal·lació també obre les portes a escolars i altres grups educatius, que poden conèixer de primera mà com es gestionen els residus i descobrir per què separar-los correctament a casa és el primer pas per facilitar-ne l'aprofitament.
Els exemples d'Alacant, Barcelona, Granada, Múrcia, Madrid o Palència mostren que les infraestructures essencials poden tenir un paper molt més ampli del que tradicionalment se'ls ha atribuït.
El valor ja no es mesura únicament per la quantitat d'aigua que depuren, els residus que tracten o l'energia que produeixen. També importa la capacitat per protegir l'entorn, recuperar recursos, impulsar l'economia local, crear oportunitats educatives i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
La integració al territori exigeix, a més, escoltar les comunitats, facilitar informació sobre el funcionament de les instal·lacions i obrir espais de participació. Perquè conèixer què passa darrere una depuradora o una planta de tractament ajuda a entendre millor la seva utilitat i la seva contribució al benestar col·lectiu.
En un moment en què les ciutats han de fer front a desafiaments com l'escassetat d'aigua, la gestió de residus, la transició energètica o els fenòmens meteorològics extrems, aquestes instal·lacions adquireixen una nova dimensió.