Davant d’un escenari de més pressió sobre l’aigua, l’energia i les matèries primeres, l’economia circular està canviant la manera d’entendre allò que fins fa poc anomenàvem residus. Regenerar aigua, recuperar materials i produir energia a partir de recursos ja utilitzats són algunes de les solucions amb què Veolia busca avançar cap a ciutats, indústries i territoris més resilients.
L’aigua residual pot tornar convertida en aigua de reg. Una ampolla usada es pot transformar de nou en matèria primera. Les restes de poda poden produir energia. Fins i tot una part d’allò que ja no es pot reciclar es pot aprofitar energèticament abans d’acabar en un abocador. Darrere de tots aquests processos hi ha un canvi de mirada. Durant dècades, bona part de la nostra economia ha funcionat seguint una seqüència gairebé automàtica: extreure, produir, consumir i llençar. L’economia circular intenta modificar aquest recorregut per mantenir els recursos dins del sistema durant el màxim temps possible.
La necessitat de fer-ho resulta especialment evident en un context marcat pel canvi climàtic i una competència creixent per recursos essencials com l’aigua. L’Agència Europea de Medi Ambient assenyala que Espanya es troba entre els països europeus que experimenten situacions d’escassetat hídrica, especialment durant la primavera i l’estiu. Cal assenyalar que es considera que hi ha estrès hídric quan les extraccions superen el 20% dels recursos renovables disponibles durant un període determinat. I aquest tema no és únicament una qüestió de sequeres. És també una qüestió de com utilitzem allò de què disposem.
Poques imatges expliquen millor l’economia circular que una depuradora. Tradicionalment, aquestes instal·lacions estaven concebudes per rebre les aigües residuals, tractar-les i retornar-les al medi en condicions adequades. Avui, algunes estan començant a assumir una funció molt més àmplia: convertir-se en llocs capaços de regenerar l’aigua per a nous usos (neteja urbana, reg agrícola, abastament industrial), convertir els residus en nous recursos (per exemple, fertilitzants a partir dels fangs de depuració), generar energia renovable, preservar l’entorn i protegir la biodiversitat.
Espanya reutilitza actualment al voltant de 400 hectòmetres cúbics d’aigua l’any, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. L’aprovació el 2024 del nou Reglament de reutilització de l’aigua va reforçar un model que permet emprar aigua regenerada en usos urbans, agrícoles i industrials, entre d’altres, sempre sota els requisits de qualitat i gestió del risc establerts per a cada destinació.
L’avantatge resulta especialment rellevant a les zones sotmeses a escassetat: l’aigua regenerada constitueix un recurs de proximitat i permet reservar aigua de més qualitat per als usos que la necessiten, inclòs l’abastament humà. El mateix MITECO en destaca la capacitat d’aportar més fiabilitat i regularitat al subministrament, particularment a les zones costaneres. Regar parcs i camps agrícoles, netejar carrers o abastir determinats processos industrials amb aigua regenerada permet, per tant, deixar d’utilitzar aigua potable allà on no resulta imprescindible. I és aquí on comença a tancar-se el cercle.
Convertir el rebuig en recurs ha deixat de ser una promesa de futur per esdevenir la pedra angular de l’economia circular. En aquest escenari, Veolia actua com un actor clau en la gestió integral de residus, articulant solucions que abasten des del reciclatge de plàstics i la valorització de bioresidus fins a la transformació energètica d’allò que ja no es pot reutilitzar. Però el veritable repte tècnic i logístic es juga en el camp dels polímers. A través de les seves plantes especialitzades a Sevilla i Badajoz, la companyia processa des de plàstic PET per a contacte alimentari fins a plàstics industrials, postconsum i agrícoles, tornant-los al mercat com a matèries primeres de qualitat certificada i amb traçabilitat garantida. A més, Veolia no només recicla, sinó que assessora marques i fabricants en ecodisseny per optimitzar els envasos des del seu origen.
La circularitat parteix d’una idea senzilla: que utilitzar un recurs no signifiqui necessàriament esgotar-lo.
En paral·lel, la fracció orgànica troba la seva pròpia via de descarbonització. D’una banda, el compostatge converteix la matèria orgànica en un fertilitzant natural que regenera la terra, millora la retenció d’aigua al sòl i frena la saturació dels abocadors. De l’altra, la biomassa transforma les restes vegetals i els subproductes secs en energia tèrmica i elèctrica de petjada neutra, oferint una alternativa neta als combustibles fòssils mentre contribueix, de passada, a la prevenció d’incendis mitjançant una gestió forestal activa.