Lunes, 30 de noviembre del 2015 Joaquim Batlle (Barcelona)

Benvolgut Antonio Baños, qui t’escriu aquesta carta és un català independent, convençut i fanàtic. Tinc 90 anys i mig. A la posguerra, quan tenia la meitat dels anys que tens tu ara, vaig estar quatre vegades als calabossos dels ‘grisos’ a la Via Laietana. També vaig passar uns anys a la presó Model abans que el meu amic Xirinacs marxes d’aquest món (DEP).

Voler manar sobre la majoria és una posició extrema, perquè estar a dalt demana ensorrar els altres. Jo, separatista fins la medul·la, crec que és més lògic sumar. Perquè la unió fa la força. A més, jo t’admiro perquè tens tota la joventut i t’admirava per tot el procés que seguies, perquè ets un líder.

No vulguis que en la pàgina que has escrit a la història de Catalunya i en totes les filmacions, fotos i comentaris et tinguem com un dissident. Tants anys d’esperar i ara, en aquest moment en què tots, d’esquerres, centre o dretes, s’han unit, falteu tu i la teva gent. Rectificar es de savis i d’intel·ligents. Ets molt jove, amb una carrera política brillant. T’admiro. Per edat jo podria ser el teu avi, fins i tot el teu besavi. M’agradaria estar viu quan et facin president de la Generalitat.

Aquí, al Poblenou, hi ha una persona de 93 anys que em va dir: “Oye, Quimet, este de la CUP parece que es del Gobierno: se carga a Mas y a todos los catalanes. Lo tenéis mal”. Va ser tinent de les tropes nacionals; sóc amic seu i m’ha donat permís per escriure-ho. Antonio, vaig seguir la votació per a la investidura per la televisió i cada ‘no’ que sortia se’m quedava clavat al cor. I sí, vaig plorar, no ho amago, com més gran ets, més t’emociones i més mal et fa.

Antonio, perdona si t’escric en català, ja que tu, pel que veig, a tota la propaganda electoral i impressos de les eleccions, surts en castellà. Pregunta als teus afiliats si troben bé negar el procés sobiranista de la independència i si estan conformes amb anar junts amb el Gobierno español posant condicions maniàtiques. Ara amb aquest escrit em tindràs odi a matar. A tu mateix et manca una cosa: ser diplomàtic i estimar Catalunya independent abans que les persones i totes les altres coses. 

Si quiere debatir sobre este tema, escríbanos aquí

Compartir: