Text: Gema Carrasco
Durant anys, Pedro Bernardo de Quirós va viure en primera persona que una entrevista de feina pot acabar abans del que s'espera. Només calia esmentar que estava en diàlisi perquè la conversa canviés de rumb. “Quan anomenaves la paraula diàlisi, gairebé s’acabava l'entrevista”, recorda. María García Pérez també coneix aquesta sensació. Més d'una vegada ha comprovat com l'ambient canviava quan explicava que tenia una discapacitat visual i que necessitava determinades adaptacions per desenvolupar la seva feina. Mayte Sampedro, que pateix paràlisi cerebral, va venir des de l'Equador per estudiar un màster, i tampoc no imaginava que una empresa acabaria oferint-li una primera oportunitat per poder construir un futur lluny de casa.
Tres històries diferents, separades per generacions, professions i trajectòries personals, però unides per una mateixa idea: la importància de trobar una companyia que ofereixi la primera oportunitat per entrar al mercat laboral a col·lectius que ho tenen més difícil. Un valor que demostra que les persones són el primer. Aquest és el propòsit que guia ILUNION, un grup empresarial format per més de 46.000 professionals, dels quals prop del 40 % té alguna discapacitat. El seu model empresarial reinverteix el 100% dels seus beneficis a generar ocupació de qualitat, impulsar la inclusió i continuar construint espais accessibles perquè tots hi estiguem inclosos.
Molt més que una oportunitat laboral
Pedro va arribar a ILUNION fa 34 anys. En aquell moment era un jove de 23 anys que buscava la primera oportunitat professional després d'una adolescència marcada per la malaltia renal, la diàlisi i finalment un trasplantament que li va canviar la vida. Hi va entrar com a gravador de dades i, tres dècades després, gestiona el departament de Compres i Facturació a ILUNION IT Services i dirigeix un equip de 14 persones.
Quan mira enrere té clar què va suposar aquell primer contracte. "la tasca d'inclusió que fa ILUNION és bestial. Segurament molts companys i fins i tot jo mateix, si no fos per ILUNION, no estaríem treballant avui", assegura. Però, més enllà de l'estabilitat laboral, destaca l'ambient que ha trobat durant tots aquests anys. "La tasca social que fa ILUNION és real perquè l'estàs veient contínuament", explica. Només cal recórrer qualsevol de les seves oficines per comprovar-ho: “És molt bonic parlar d'inclusió, però una altra cosa és veure-ho i aquí ho veus cada dia”.
Per part seva, Mayte també parla de la seva primera oportunitat laboral. La noia va néixer amb paràlisi cerebral i la seva mare es va bolcar en la cura i a estimular-la perquè tingués una oportunitat. Durant anys va combinar sessions d'equinoteràpia, hidroteràpia i fisioteràpia per afavorir-ne el desenvolupament. “Vaig aprendre a caminar als set anys”, recorda. No obstant, una operació quan tenia deu anys va canviar completament aquest procés. Va passar quatre mesos immobilitzada i va haver de tornar a fer servir una cadira de rodes. Però Mayte no s'ha rendit, va estudiar treball social al seu país i fa quatre anys va viatjar a Espanya per estudiar un màster amb la intenció de tornar després dels estudis. Tot i això, unes pràctiques li van donar la seva primera oportunitat laboral i van canviar els seus plans. “ILUNION va fer realitat el somni que tenia des de nena: viure en un altre país”, explica.
Avui forma part de l'àrea de Recerca i Projectes 360 de ILUNION Accessibilitat, on participa en projectes que ajuden empreses, administracions i entitats a avaluar i millorar l'accessibilitat dels seus espais, serveis i entorns digitals.
Quan la inclusió forma part del dia a dia
L'accessibilitat se sol associar a rampes, ascensors o tecnologies de suport. Tot i això, els que treballen a ILUNION parlen d'alguna cosa molt més àmplia: una cultura en què les adaptacions deixen de ser una excepció per convertir-se en part de la normalitat.
María García Pérez ho resumeix en una frase senzilla: “L'accessibilitat és un motor d'inclusió”. Llicenciada en Dret, treballa com a tècnic jurídic a la companyia, i explica que incorporar-se a ILUNION li ha permès treballar en un entorn on no ha de justificar contínuament les necessitats derivades de la seva discapacitat visual. "Tots els meus companys són conscients que tinc una discapacitat visual. Igual que el meu company pot tenir una discapacitat motora o pot tenir un altre tipus de discapacitat i tots ens ajudem entre nosaltres. Et sents recolzat", afirma.
Una sensació semblant descriu Mayte. Acostumada durant anys a la sobreprotecció dels seus pares, va trobar a Madrid una independència que va transformar el seu dia a dia. "Vaig trobar aquesta llibertat. Em vaig comprar una cadira de rodes elèctrica i la meva vida va canviar totalment". A aquest canvi s'hi va sumar l'entrada a ILUNION: “Quan vaig veure l'edifici i tota l'accessibilitat em vaig quedar al·lucinada. Mai no havia estat en un lloc amb portes accessibles o amb màquines que tinguin braille”. Es tracta d’accions quotidianes per a la majoria de les persones però que, per a algú amb discapacitat poden suposar un món. A més, Mayte revela que una altra de les coses que més li ha agradat d’entrar en aquesta empresa és l’ambient laboral, "al final acabem sent una família".
De fet, Pedro que espera jubilar-se a ILUNION, assegura que amb prou feines coneix persones que hagin decidit marxar de la companyia.
Demostrar la vàlua, no la discapacitat
Els tres protagonistes del reportatge coincideixen a desmuntar un dels prejudicis més habituals sobre la inclusió laboral: incloure no significa rebaixar l'exigència. Pedro ho explica amb rotunditat: “A nosaltres no ens donen les coses, el mercat laboral ens exigeix exactament el mateix. Hem de ser competitius, hem de ser professionals en tot el que fem i demostrar la nostra vàlua”.
María comparteix aquesta visió. De fet, creu que conviure amb una discapacitat ha reforçat el seu caràcter i la seva manera d'afrontar els reptes. “La discapacitat m'ha donat impuls per voler ser millor i demostrar que puc fer les coses no sols pels altres, sinó per mi mateixa. Crec que és una cosa que et dona conviure amb una discapacitat”. De fet, la jove assegura que, si hagués de demanar un desig, en la seva llista de prioritats no està no tenir discapacitat visual perquè haver crescut amb ella, és el que l'ha convertit en qui és actualment. I tal com assegura, “m'agrada la persona que soc”.
No és casualitat que moltes de les persones que treballen en ILUNION parlin de sentiment pertinença. La companyia dedica cada any milers d'hores a formació i compta amb Unitats de Suport que acompanyen als professionals en el seu desenvolupament laboral i personal, convençuda que la inclusió no acaba amb la contractació, sinó que comença precisament aquí.
Les històries de Pedro, María i Mayte són només tres entre les més de 46.000 que formen part de ILUNION. Tres trajectòries molt distintes que demostren que la primera oportunitat laboral pot canviar el rumb d'una vida quan va acompanyada de confiança, accessibilitat i compromís. Perquè el veritable valor de la inclusió no és només obrir una porta, sinó fer possible que cada persona pugui creuar-la i desenvolupar tot el seu talent en un entorn de treball on se senti valorat. Perquè, tal com conclou Pedro, “per a ILUNION el primer són les persones”.