Com millorar una ciutat amb l’ús de dades
Durant la jornada, els participants van haver de desenvolupar una solució amb l'ajuda de dades extretes de sensors intel·ligents instal·lats a Barcelona
Una aplicació que premia els ciutadans per fer servir el transport públic, una legislació que regula el trànsit a les zones més transitades, i un projecte enfocat a crear microclimes verds a les façanes dels edificis per reduir les emissions de CO2. Són algunes de les idees que van sorgir el darrer dijous 20 d'abril al taller 'Urbanisme i dades, més a prop que mai: Quines dades produeix la ciutat?', celebrat en el marc del projecte Ciutats Somiades, que busca fer partícip la ciutadania en la construcció de la Barcelona del futur. Més de 50 estudiants d'arquitectura van participar en aquesta jornada dedicada al desenvolupament de projectes urbanístics mitjançant l'ús de dades obertes a la ciutadania que va organitzar la Generalitat de Catalunya i que va dirigir la consultora especialitzada en la millora dels espais públics a través de la transformació digital i la innovació Ideas for Change.
El taller, que va tenir lloc al Palau Robert de Barcelona, va consistir en tres fases: una part introductòria, un treball en equip i un joc de rol. En primer lloc, es va dur a terme una explicació sobre el concepte de ciència ciutadana i sobre com les dades generades per les persones que habiten en una ciutat poden ser útils a l'hora de crear solucions que ajudin a millorar la qualitat de vida. "La ciència ciutadana és una manera d’atribuir a la ciutadania una participació activa en la generació de nova informació", van assenyalar els organitzadors. En aquesta línia, es van exposar projectes com D-Noses, una iniciativa a través de la qual comunitats de persones afectades per les olors poden mapejar mitjançant una aplicació mòbil els punts on es perceben olors i, així, identificar les possibles problemàtiques a cada zona. Una altra de les iniciatives ressaltades va ser CitieS-Heatlh, l'objectiu del qual és abordar problemàtiques ciutadanes relacionades amb la salut i condicionades per factors mediambientals com els nivells de contaminació.
"La ciència ciutadana és una manera d’atribuir a la ciutadania una participació activa en la generació de nova informació"
Seguidament, i a partir de les dades recollides per dos projectes de ciència ciutadana entre el juliol del 2020 i el novembre del 2021, els estudiants van haver de desenvolupar de manera grupal una solució, en forma d'aplicació, projecte urbanístic o regulació administrativa, que permetés solucionar una problemàtica. La informació a partir de la qual els estudiants havien de desenvolupar aquesta solució es basava, per una banda, en el projecte europeu WeCount, dedicada a monitoritzar i mesurar la mobilitat a la ciutat a través d'uns sensors instal·lats a les finestres dels seus domicilis, i, d'altra banda, Smart Citizen Kit, un conjunt de sensors intel·ligents instal·lats a diferents punts de Barcelona que calculen paràmetres com la qualitat de l'aire, la temperatura, el so, la humitat i la quantitat de llum. Concretament, la informació amb què els participants del taller van haver de desenvolupar el projecte van ser recollits al carrer Ros d'Olano, al districte de Gràcia.
Finalment, i amb la finalitat d'exposar els resultats del treball en equip, es va dur a terme un joc de rol. En aquesta fase del taller, els estudiants, simulant que eren periodistes i que vivien a l’any 2030, van haver d'elaborar una notícia sobre com el projecte desenvolupat set anys abans en un taller d'estudiants d'arquitectura havia arribat a solucionar una de les problemàtiques que en aquell moment afectava la població.
"Com a arquitectes tenim la responsabilitat de conèixer la ciutat més enllà de la nostra mirada", va assenyalar a aquest mitjà Jaime Sanahuja, un dels estudiants d'arquitectura que va participar en la jornada. “Quan portes a terme un projecte urbanístic en una zona concreta has de pensar en les persones que hi viuen i en les necessitats que tenen”, va ressaltar Mar Exposito, una altra de les estudiants que van participar en el taller. D'altra banda, Marc Golab, també estudiant d'arquitectura, va remarcar la importància de tenir en compte la informació generada per la ciutadania i considerar-la durant tot el procés de desenvolupament: “És molt interessant pensar que fem alguna cosa com a societat i no de manera individual”.
“Quan portes a terme un projecte urbanístic en una zona concreta has de pensar en les persones que hi viuen i en les necessitats que tenen”
En acabar el taller, els estudiants van tenir l'oportunitat de visitar l'exposició que acull el Palau Robert Somia la Ciutat, de la mà del seu comissari, l'arquitecte Roger Subirà. L'exhibició, que es podrà visitar fins a l'11 de juny, exposa algunes de les iniciatives urbanístiques i arquitectòniques impulsades per més de 30 equips, tant locals com internacionals, que, fins ara, no tenien un espai on poder compartir-se i visibilitzar-se entre sectors no especialitzats. L’exposició barreja un conjunt d'imatges que ajuden a imaginar un futur urbà més optimista i sostenible i ho fa mitjançant tres valors innegables: la Revolució Verda, la Revolució Digital i la Revolució de la Identitat.
Aquest ha estat el primer dels sis tallers que conformen el projecte Ciutats Somiades. En aquesta plataforma, creada per EL PERIÓDICO amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, es recolliran les millors propostes plantejades durant aquests mesos.