La profunda transformació que suposa la implantació progressiva del projecte Superilla Barcelona comporta també repensar la ciutat per incentivar-ne el teixit econòmic. Es tracta d’una transformació urbanística i dels usos de l’espai públic que, en aquest cas, redunda a aconseguir una ciutat pensada perquè els veïns tinguin garantit el dret a la vivenda, a posar fre a l’especulació, a potenciar la reactivació econòmica dels barris i en l’impuls d’una nova manera de fer economia, amb la sostenibilitat, la proximitat i l’ecologia al centre.
No només es planifiquen superilles i zones pacificades a la ciutat, sinó que es promou la reactivació de recintes que havien quedat en desús, com les antigues fàbriques Mercedes-Benz i l'Escocesa, i es planifiquen grans projectes de ciutat com són el Territori Industrial Besòs, la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) al 22@; la transformació del Port Olímpic per acostar-lo al ciutadà; el Pla Director de la Ciutadella; i la creació del Nou Centre de Recerca Biomèdica CaixaResearch Institute.
El consistori ha estipulat el 30% de vivenda protegida en sòl urbà
Tal com resumeix la Mesura de Govern Superilla Barcelona per regenerar Barcelona i els seus barris, aprovada aquest octubre passat, la deslocalització de la indústria i el creixement dels nuclis urbans pròxims a la gran urbs han generat pressió sobre la ciutat. El resultat ha sigut una pèrdua progressiva de la indústria urbana. Assistim ara a un canvi de model econòmic, cap a una digitalització més gran i nous processos productius, com l’anomenada indústria 4.0, i el projecte Superilla Barcelona acompanya i afavoreix aquest procés.
Un altre dels punts clau d’aquest macroprojecte municipal és una planificació urbanística que garanteixi el dret a la ciutat. Barcelona diu no al fenomen de la gentrificació, és a dir, a l’èxode de veïns per l’encariment dels preus de la vivenda a causa de grans reformes urbanístiques.
Ja es treballa en la línia de la protecció dels veïns i veïnes, perquè no se’n vagin dels seus barris i en favor del comerç local i de proximitat, en moltes ocasions víctimes de l’especulació.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona està desplegant una sèrie de normatives que contribuiran a la preservació del dret a la vivenda. Per un costat, el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) que regula aquest tipus de pisos per a visitants amb l’objectiu de protegir el dret a la vivenda, la vida dels veïns i la seva convivència pacífica i la diversitat d’usos dels barris.
En la mateixa línia, el govern local ha estipulat també el 30% de vivenda protegida en sòl urbà consolidat. D’aquesta manera, es preveu la creació de pisos assequibles en projectes d’obra nova o de gran rehabilitació en edificis plurifamiliars, en promocions destinades a vivenda de més de 600 m2. A través d’aquesta mesura s’aconsegueix distribuir la vivenda protegida en el conjunt de la ciutat.
Per un altre costat, l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un nou instrument per, d’un costat, frenar les operacions clarament especulatives, i de l’altre, desincentivar el frau en la compravenda d’immobles. La declaració d’àrea de tempteig i retracte li permet disposar del dret de compra preferent en la compravenda de determinats immobles o solars, per tot el municipi, igualant-ne el preu.
En l’àmbit de la vivenda, també és significatiu que Barcelona dobli el nombre de pisos dotacionals: es duplica la xifra actual fins a arribar a 13.370 vivendes d’aquest tipus. D’aquesta manera, es prioritza la promoció pública de vivendes dotacionals per cobrir les necessitats de residència de tipus temporal per a persones vulnerables, joves i estudiants i persones grans.
Usos quotidians de l’espai
Els processos de gentrificació i de transformació dels espais a peu de carrer en activitats de més rendibilitat econòmica han posat en perill el comerç de proximitat i dificulten, a més, la permanència dels veïns i veïnes als seus barris. Per aquest motiu, s’estan implementant plans d’usos en diferents àrees de la ciutat. L’objectiu no és cap altre que fomentar el comerç de proximitat i protegir el normal desenvolupament del dia a dia als barris.
Besòs: Polígons connectats
Al marge dret del riu Besòs hi ha un important pol econòmic. És un territori productiu de 150 hectàrees que està sent reconfigurat per aconseguir-ne la integració en la trama urbana i la seva conversió en un eix productiu estratègic de la ciutat. D’aquesta manera, es preveu mantenir al màxim possible la superfície de sòl industrial i dotar-lo de les infraestructures, serveis i millores necessàries per incrementar-ne la competitivitat. S’aconseguirà, així, intensificar les activitats econòmiques i també potenciar els sectors de la indústria 4.0 i l’economia circular.
22@: inclusiu i sostenible
El futur del 22@ preveu un barri amb més veïns i veïnes amb accés a habitatge assequible majoritàriament protegida i de lloguer. La modificació del Pla General Metropolità del 22@ té per objectiu que al final d’aquesta transformació hi hagi un total de 16.000 habitatges i es dobli la xifra d’habitatges protegits. També impulsa la creació d’espais naturalitzats que configurin un nou sistema ambiental, en el qual un de cada tres eixos es convertirà en verd. A més, es considera prioritari preservar la història productiva de l’àmbit del 22@ i es treballarà en la línia de la consolidació dels seus teixits
Ciutadella: coneixement i innovació
Ja s’està redactant el nou Pla Director de la Ciutadella que té com a objectiu regenerar tant el parc com el seu entorn. Es tracta d’un marc de gran valor mediambiental que es vol convertir en un ecosistema de coneixement i innovació. Té com a eixos estratègics l’obertura de la Ciutadella al mar i la millora de la connectivitat del parc amb el seu entorn. A més, un dels punts claus del pla és el projecte científic de l’Antic Mercat del Peix, que crearà un complex d’investigació i innovació de 46.000 m2 centrat en la biomedicina i la biodiversitat.
Port: obert a la ciutadania
A finals de l’any 2019, l’Ajuntament de Barcelona va assumir la competència de gestió del Port Olímpic, amb la voluntat de repensar el model de desenvolupament i de gestió del port, transformant-lo per a la seva recuperació com a espai portuari per a la ciutadania. La transformació del teixit productiu es concreta en un pla especial d’usos, que constata el canvi des d’una concentració d’oci nocturn cap a la creació d’un node estratègic de centres de formació inicial i continuada de les professions vinculades a la nàutica.