Les ciutats, com les persones que hi habiten, s’adapten constantment al context i als reptes actuals. Els exemples sobren quan parlem de Barcelona, si tenim en compte els canvis que va fomentar el Pla Cerdà o la celebració dels Jocs Olímpics. La Covid-19 ha sigut el catalitzador d’una nova reforma de la capital catalana impulsada per l’Ajuntament de Barcelona: l’objectiu és consolidar la ciutat i poder avançar cap als reptes que planteja el futur pel que fa a sostenibilitat i la cura tant de la població com del sistema econòmic de la ciutat.
Barcelona és molt més que places, carrers i edificis: per això el nou urbanisme de la ciutat, a través del qual s’està plantejant la regeneració, integra les variables econòmiques i climàtiques, i la sostenibilitat i justícia social. De mica en mica, s’estan portant a terme modificacions per facilitar que la capital catalana es converteixi en una ciutat del segle XXI, més justa, més saludable, més inclusiva, diversa i productiva. I en la qual es deixa enrere el domini del vehicle privat en els espais de la ciutat per trobar lloc per a la ciutadania, el comerç de proximitat i la naturalesa.
Les actuacions s’integren en el programa integral de transformació urbanística Superilla Barcelona, que té un únic objectiu: regenerar la ciutat per posar la vida al centre. És a dir, fer de Barcelona un lloc més habitable, on la vida de totes les persones pugui desenvolupar-se en total plenitud, amb benestar i una bona qualitat de l’aire, del medi, de l’habitabilitat, de la salut i amb menys sorolls. Així mateix, la ciutat és un espai per viure, per tant la regeneració preserva tots els elements que confereixen caràcter a la capital catalana, com la seva història i memòria.
Reflexió col·lectiva
L’escenari postpandèmic ha fet emergir el futur dels models urbans a escala internacional, especialment si tenim en compte el paper de les ciutats com a llocs on viu més gent –l’ONU calcula que el 70% de la població viurà en ciutats el 2050– i en els quals, per tant, es consumeix més energia i es generen més emissions. La resposta a aquestes emergències passa per erigir un nou model de ciutat més resilient i capaç d’afrontar les problemàtiques existents, que a Barcelona es concreten en la crisi climàtica, l’habitacional i social i l’econòmica, a més de preparar la ciutat per afrontar futures possibles pandèmies amb les menors conseqüències possibles.
La pandèmia ha deixat importants lliçons que és imprescindible integrar en el replantejament dels models urbans, com la importància d’establir vincles de proximitat, comptar amb espais que promoguin la vida comunitària i l’activitat física i fomentar la cohesió dels teixits socials i veïnals.
Diferents ciutats de tot el món estan fent modificacions en la seva trama urbana
Amb projectes com Superilla Barcelona, el consistori és protagonista en el debat sobre els models urbanístics del futur. Sense anar més lluny, els últims informes de l’ONU destaquen el projecte barceloní com a exemple a seguir en matèria de sostenibilitat, juntament amb les iniciatives comunitàries de Ljubljana, París i Munic, a Europa. També ha jugat un paper important en l’organització de les jornades Superilla Barcelona. La ciutat després del covid-19 i ha participat activament en la COP26 i el grup de lideratge climàtic C40, en els quals polítics, experts en diferents matèries i tècnics de les ciutats comparteixen experiències i promouen els diferents rumbs que poden prendre les ciutats. Les preocupacions són comunes: és necessari trobar un model que fomenti la transició ecològica i que cuidi la vida quotidiana en totes les seves dimensions. Canviar el futur del planeta requereix canviar el present de les ciutats com Barcelona i és urgent començar com més aviat millor. Per això, el govern municipal barceloní afronta de forma proactiva els reptes del futur per construir una ciutat pensada per ser viscuda (i gaudida) pels seus ciutadans i ciutadanes. Ha impulsat una sèrie de mesures, actuacions i normatives municipals principalment urbanístiques però amb objectius que van més enllà de l’asfalt. Les actuacions del pla Superilla Barcelona es divideixen en quatre eixos –transformació de l’espai públic, millora de barris i recintes, reactivació de teixits econòmics i impuls de la mobilitat sostenible– i tenen emblemes tan reconeixibles com les primeres superilles o la transformación de l’Avinguda de la Meridiana.
Aquest pla canvia les regles del joc i ja ha començat a transformar els carrers i la mobilitat. Impulsa la regeneració urbana, amb mesures socials, ambientals i econòmiques que mitiguin la crisi ecològica i habitacional que vivim des de la defensa de l’interès públic i que comportin la millora dels diferents teixits que hi ha a la ciutat: tant el ciutadà i veïnal, com l’econòmic o l’urbà en si mateix.